Acabo de llegir un article en un diari digital que proposa set trucs suposadament infal·libles per combatre la calor dins del cotxe. D’entrada sembla interessant, sobretot en èpoques de calor extrema i en zones com Manresa, on l’estiu no perdona. Però a mesura que avanço en la lectura, penso… eingggg… El primer suggeriment és “aparcar a l’ombra”. Home, sí, clar. Però estem a Manresa. La qüestió no és aparcar a l’ombra, és poder aparcar , punt. I si vols ombra, l’única opció realista és buscar un pàrquing. Que l’article no contempli aquesta realitat ja el fa poc aplicable. El segon consell és deixar les finestres lleugerament obertes perquè corri l’aire. Insisteixo: estem a Manresa . Deixar un cotxe al carrer amb les finestres obertes és una invitació directa a què te’l saquegin. És com posar un cartell lluminós que digui: “Endavant, passeu, passeu. Casa meva és casa vostre”. Després venen les propostes surrealistes, que si bosses de gel, tovalloles humides... En canvi, no a...