L'Ajuntament de Manresa ha presentat les bases reguladores de la línia d'ajuts a la rehabilitació d'edificis, i diu que és la més ambiciosa de la història de la ciutat. Però quants anys portem sentin el mateix dels mateixos? El pla pot ser real, però la sospita dels anys anteriors ens diu: "sempre es planifica i mai s'executa". És per això que des de ManresaActiva ens crea dubtes i preocupació aquest nou Pla de rehabilitació del Centre Històric de Manresa.   El Centre Històric de Manresa ha estat qualificat per tothom com "l'assignatura pendent eterna" de la ciutat. Ha passat per diverses legislatures i les promeses no s'han aturat mai, i els edificis continuen ensorrant-se. Ara arriba aquest paquet de 25 milions del Pla de Barris, que en essència és una altra declaració política, un brindis al sol, que trasllada la resolució del problema més enllà del 2030. Si fem un exercici de memòria o busquem una mica trobarem que, la "revital...

  Que els carrers de Manresa estiguin en bones condicions és una bona notícia. Ningú ho discuteix. Aquests dies hem vist maquinària i personal asfaltant alguns carrers de Manresa. No crec que ningú pugui estar en contra que s'arreglin els sots, que és reasfaltin els carrers que ho necessiten o que es millorin les voreres. És una obligació de qualsevol ajuntament, mantenir la ciutat en condicions. Per tant, benvingut sigui l'asfalt. El problema apareix quan convertir el manteniment dels carrers en un fet gloriós de l'acció del govern municipal, i ens fa oblidar que una ciutat és molt més que el seu paviment i voreres. Per aquest 2026 l'Ajuntament de Manresa ha anunciat una inversió de 2,5 milions d'euros en el Pla de Millora de l'Espai Públic, dels que 600.000 euros es destinen a pavimentació de calçades. És una inversió important i l'alcalde té tot el dret a explicar-la i valorar. També de fer-se vídeos molt contents, explicant i posant nom a tots els ca...

  Des de ManresaActiva, lamentem escoltar a l’alcalde de Manresa quan afirma que els índexs de criminalitat han baixat a la ciutat i que estem per sota la mitja a Catalunya. També que reconeix que hi ha persones que se senten insegures, però assegura, l’alcalde, que continuarà buscant estratègies per fer una ciutat més segura. Però, des de ManresaActiva ens preguntem, si després de tres anys encara no han trobat les estratègies adequades per afrontar la seguretat a Manresa, potser que comencin a fer un pensament, tant l’alcalde com el seu equip de govern. Marc Aloy, afirma que la Festa Major a Manresa va ser segura i que el fet lamentable que es va produir, referrin-se a l'homicidi perpetrat per dos menors a la nostra ciutat, va tenir lloc quan la festa ja havia acabat i a 1,5 quilòmetres de la plaça Major. És per això que segons ell entén, es tracta d’un fet aïllat i difícil d’evitar i que, en definitiva, estava fora dels llocs de festa, victimitzant-se que a tot arreu no s’hi p...

  Faig un repàs a la premsa local de Manresa i voltants, i és repugnat moltes editorials, columnes de notícia i d’opinió de diaris digitals. És indignant. Però tampoc sorprèn veien de qui és l’autor i qui escriu. El que hauria de ser un clam unànime de condemna es converteix, en mans de certs mitjans, en un exercici patètic de sociologia de merda. Mentre la sang encara és fresca a Manresa, sang d’una punyalada travessant el cor d’un pare de família, als carrers de Manresa deixats de la mà de Déu, hi ha qui s'afanya a obrir l'expedient de la "vulnerabilitat" i la "precarietat" per embolicar la responsabilitat de l'assassí, en un intent de voler rentar la consciència i, de passada, rentar la seva imatge. Cada article que posa el focus en l’entorn de l’agressor, en la seva soledat o en les seves carències econòmiques, és un insult directe a la víctima i a la seva família. La precarietat no mata. La vulnerabilitat no apunyala. La pobresa no dispara. Utilit...

  La nit de la festa major de Manresa, una de les nits més esperades de l’any, ha posat fi a la vida d’un home, un pare de bessons, un veí conegut i estimat. Carles, després de gaudir del correfoc, va trobar-se amb l’horror en una nit que hauria d’haver estat de celebració. El Carles va veure una baralla i va intentar separar-la. Un acte de civisme, de valentia, de sentit comú. I per això el van matar. Per l’esquena, a mans d'un covard, com un traïdor, amb un ganivet que li va travessar el cor.   De moment, dos menors, d’origen magrebí, coneguts per la policia han sigut identificats. Aquests són delinqüents reincidents, que han actuat amb una violència desproporcionada i que, malgrat estar identificats i controlats, encara no han estat formalment detinguts. Què més han de fer perquè el sistema reaccioni? La pregunta que crema per dins de cada manresà és:  fins quan haurem d’aguantar tota aquesta púrria arribada de fora?  I, el que vindrà ara de Ceuta. S’ha de d...

  Segons Salvador Illa en relació amb el drama de Ceuta diu: “Catalunya ha de col·laborar i acollir”. Des de ManresaActiva no entenem per què el problema de mala gestió del Govern dels Socialistes l’hem de pagar els Manresans. A veure, tothom té dret a emigrar per millorar la seva vida i la de la seva família. Això és legítim, humà i necessari. Però emigrar no és saltar-se una frontera. Assaltar una frontera és un delicte, i com a tal s'ha de tractar. La devolució ha de ser immediata, tant si es tracta d'un menor com d'un adult. La irregularitat no es pot premiar. La immigració és beneficiosa si qui ve ho fa per treballar, integrar-se i respectar els nostres valors i la nostra cultura. No volem persones que vinguin a viure de subsidis ni que aportin costums contraris a la nostra manera d'entendre la convivència, la llibertat, la igualtat i la democràcia. El Govern central no pot traslladar el problema a ciutats com Manresa, sense recursos i sense un pla. No som ...

  Manresa, ciutat de 80.000 habitants amb un 22% de població immigrant, s'enfronta a un problema que va més enllà de les estadístiques delictives. La normalització de conductes antisocials que erosionen silenciosament el teixit social. Allò que comença com una baralla al Passeig, un contenidor cremat o un grup fent soroll a la plaça Sant Domènec o punts conflictius com el passatge Sorribes, i altres, esdevé per acumulació i reiteració, part del paisatge quotidià. I aquesta és precisament la qüestió més preocupant, quan l'excepcional es converteix en habitual, la ciutat no només pateix inseguretat, sinó que perd la capacitat d'indignar-se. Els episodis que han marcat i continuen marcant la vida manresana dels darrers anys dibuixen un mapa de la conflictivitat. La baralla tumultuària de joves al Passeig el setembre del 2023, amb taules i cadires volant en ple dia, va suposar un punt d'inflexió. Però no ha estat un cas aïllat. La plaça Sant Domènec concentra 427 interven...

  Deixar de comprar tomàquets i pebrots del Marroc no és proteccionisme. És una opció conscient, fonamentada i necessària per protegir la salut dels consumidors. Defensar els agricultors i treballadors del nostre país. No finançar les butxaques d’un rei totalitari d’un estat que ens qüestiona com a nació, que envaeix Ceuta i Melilla i que utilitza tots els instruments de pressió al seu abast contra nosaltres. Cada cop que tries producte local, del mercat del costat o mires el codi de barres quan l’agafes de les estanteries del teu súper, per rebutjar producte marroquí, dius NO a la competència deslleial, NO a l'espionatge, NO a la pressió migratòria com a arma, i NO a les ambicions territorials sobre Espanya.  NO a 611. És una decisió petita en l'àmbit individual, però col·lectivament pot esdevenir un gest de sobirania ciutadana que no s’hauria d’ignorar. Compra local, compra segur, compra espanyol. Rebutja tot allò que és marroquí. El teu carro de la compra és també una a...

  Mentre les famílies treballadores de Manresa s'aixequen cada matinada, suporten hipoteques i lloguers desorbitats, i estalvien anys per poder accedir a un habitatge digne, els nostres governants municipals d’ERC, PSC i Impulsem han decidit premiar la via de la desobediència i la ocupació. L'operació del passatge Tudela és un autèntic escarni per a la ciutadania honrada. Sis habitatges ocupats il·legalment, amb connexions fraudulentes a la xarxa elèctrica i de gas, han estat adquirits per 600.000 euros dels nostres impostos. I quin missatge rebem de l'Administració? que premia els qui generen conflicte. Que premia als ocupes. Estem parlant d’un precedent perillós. El que s'ha perpetrat al bloc 8 no és política social, és rendició. És comprar la pau amb diners públics mentre es condemna la cultura de l'esforç. L'alcalde Marc Aloy d’ERC i el seu equip, amb el PSC pilotant la seguretat ciutadana i Impulsem Manresa seguint el camí de menor resistència, han esc...

La crisi migratòria a Ceuta, amb milers d’arribades irregulars i desenes de morts, ha generat un caos que el govern central i l’autonòmic no han sabut gestionar. Ara, alguns voldran repartir aquesta situació entre municipis, també a Catalunya, i portar persones en situació irregular a Manresa. ManresaActiva ho té clar: a Manresa, no. Fa anys, molts ajuntaments progressistes i separatistes van omplir carrers i plens municipals amb eslògans com “Volem acollir”, “Casa meva és casa vostra” o “Som terra d’acollida”. Però aquells gestos simbòlics no van venir acompanyats de responsabilitat real. Avui, la realitat truca a la porta i exigeix una resposta. La nostra resposta és clara. Manresa no pot ni vol assumir més immigració irregular. No tenim places. No tenim recursos. No tenim escoles. No tenim hospitals. No tenim habitatge. I no tenim cap obligació d’assumir un problema que altres administracions no han sabut resoldre. Manresa no vol convertir-se en un centre d’acollida improv...

  Cada estiu, els incendis forestals obliguen milers de persones a abandonar casa seva en qüestió de minuts. Les imatges de famílies marxant amb el cotxe carregat de pressa, carreteres col·lapsades i urbanitzacions buides formen part d’una realitat cada vegada més freqüent. Però més enllà de l’emergència ambiental, aquestes situacions plantegen preguntes, independentment de la prevenció i maneres de actuar per mitiga’ls, que també interessen a la societat. Quan una població és evacuada, tal com em vist darrerament a les noticies, es produeix una alteració radical de la normalitat. Les llars queden deshabitades, els veïns desapareixen temporalment i els mecanismes habituals de vigilància informal deixen de funcionar. És precisament aquesta absència de control social la que pot generar oportunitats perquè apareguin conductes delictives. La teoria de les activitats rutinàries (Cohen i Felson), explica que un delicte és més probable quan coincideixen tres factors: un objectiu atracti...

    Ahir, a la delegació del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central, l'associació Xarxa7 i la plataforma No Més Morts a la C-55 van tornar a reclamar el desdoblament integral de la C-55 entre Manresa i Abrera en un format 2+2. Des de ManresaActiva ens sumem a aquesta reivindicació i exigim el desdoblament urgent de la C-55, una necessitat inajornable per al Bages i per al conjunt de la Catalunya Central. La C-55 és avui una infraestructura col·lapsada, insegura i absolutament insuficient per donar resposta a la mobilitat real del territori. Amb més de 35.000 vehicles diaris en diversos trams, la carretera suporta un volum de trànsit molt superior a la seva capacitat tècnica, estimada en uns 18.000 vehicles diaris. Aquesta situació es tradueix en retencions constants, un increment de la tensió al volant, accidents recurrents i víctimes que es podrien evitar. Les solucions parcials que s'estan plantejant, com els trams 2+1, no responen a les necessitats actual...

  Mentre l’Ajuntament de Manresa es dedica a exportar el seu model de seguretat a Europa i a participar en debats sobre convivència, cohesió social i percepció d’inseguretat, la realitat als carrers de la ciutat explica una història molt diferent. La ciutat acumula episodis greus, com baralles, agressions amb arma blanca, conflictes vinculats a la salut pública, agressions sexuals i contra el patrimoni, que evidencien que Manresa no necessita lliçons cap enfora , sinó aplicar-se les seves pròpies teories amb urgència. L’Ajuntament parla de qualitat de l’espai públic i coresponsabilitat veïnal , però la sensació és que es refugia en discursos teòrics mentre la delinqüència i l’incivisme continuen erosionant la convivència. Diuen que la taxa de delictes pot ser inferior a la mitjana catalana, però això no consola ningú quan els incidents greus es repeteixen i la resposta municipal sembla més orientada a quedar bé en fòrums internacionals que a afrontar la realitat del dia a dia ...

  Manresa torna a conviure amb una situació que ja no es pot considerar un fet puntual. Els incendis de contenidors s'han repetit una vegada i una altra, afectant carrers, vehicles i mobilitzant contínuament els serveis d'emergència. Davant d'aquesta realitat, cal fer una reflexió clara i pensar que cremar un contenidor no és una gamberrada. És un delicte que pot acabar provocant lesions greus o fins i tot una tragèdia. Cada contenidor incendiat representa milers d'euros de diners públics que desapareixen en pocs minuts. Però el cost econòmic és només una part del problema. El veritable perill és que el foc és imprevisible. Un vehicle pot esclatar en flames, una façana pot quedar afectada, una persona gran pot quedar atrapada al seu domicili o un bomber pot haver d'assumir un risc innecessari. Qui hi ha al darrere? És la pregunta que tothom es fa. I la resposta és que, avui per avui, només la investigació policial la pot donar. Ara bé, des de la criminologia es p...