Nou Pla de Rehabilitació del Centre Històric de Manresa o altra campanya de màrqueting polític

Josep Lluís Javaloyes -

 


L'Ajuntament de Manresa ha presentat les bases reguladores de la línia d'ajuts a la rehabilitació d'edificis, i diu que és la més ambiciosa de la història de la ciutat. Però quants anys portem sentin el mateix dels mateixos? El pla pot ser real, però la sospita dels anys anteriors ens diu: "sempre es planifica i mai s'executa". És per això que des de ManresaActiva ens crea dubtes i preocupació aquest nou Pla de rehabilitació del Centre Històric de Manresa. 

El Centre Històric de Manresa ha estat qualificat per tothom com "l'assignatura pendent eterna" de la ciutat. Ha passat per diverses legislatures i les promeses no s'han aturat mai, i els edificis continuen ensorrant-se. Ara arriba aquest paquet de 25 milions del Pla de Barris, que en essència és una altra declaració política, un brindis al sol, que trasllada la resolució del problema més enllà del 2030.

Si fem un exercici de memòria o busquem una mica trobarem que, la "revitalització" del Centre Històric és una capa sobre una altra. Plans sobre plans.

2000-2010: PIRNA (Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic)

2011-2015: Programa Vida al Centre Històric

2016: Creació del comissionat del Centre Històric

2019: Ascens a regidoria específica de Centre Històric

i ara, el Pla de Barris és la sisena ronda

2023-2030: PIRCH (Pla Integral de Revitalització del Centre Històric)

A cada ronda s’ha dit "oportunitat històrica" i "un tren que no podem deixar escapar". Si les cinc anteriors haguessin funcionat, per què cal una sisena? Si cap de les cinc ha funcionat, per què hauria de funcionar aquesta?

Fa dos mesos es van ensorrar dos edificis. El 27 de maig de 2024, el sostre i el tercer pis del número 27 del carrer Sobrerroca es van ensorrar completament. Menys de dues setmanes després, el 8 de juny, el sostre i un pis de la Fonda Roser Manila, al carrer Sant Andreu, també van caure. Els dos edificis estan a 61 metres de distància.

Quina va ser la resposta de l'Ajuntament? "Hem emès 448 ordres d'execució des del 2016". Però la realitat és que emetre ordres no és reparar edificis. El resultat de 448 ordres és que dos edificis es van ensorrar l'estiu de 2024. Un mecanisme, un “Pla” que realment funcioni no permet que això passi al mateix barri, amb 12 dies de diferència, dues vegades.

Segons el mateix Ajuntament, confirma que un quart dels locals buits del Barri, 902 edificis estan sense ascensor i una de cada quatre botigues del Centre Històric està buida. El principal obstacle són els "propietaris absentistes". Fa molts anys d’aquest diagnòstic de l’Ajuntament. Si el problema està tan ben diagnosticat, per què s'ha esperat fins al 2026 per treure "els ajuts més ambiciosos de la història"?

Ens diu l’Alcalde que la mesura "social" més celebrada del pla és avançar el 50% de l'ajut. Però, què significa això? Que l'Ajuntament sap que els propietaris no es refien que els diners arribin mai. Si un mecanisme de subvencions necessita pagar primer, per guanyar-se la confiança de la gent, és una admissió implícita que el mecanisme mateix no té massa credibilitat, oi? 

El segon tram del 30% arriba quan "s'ha executat el 50% de l'obra". El 20% restant? Al final. Per als propietaris grans del Centre Històric que viuen de la pensió, aquest ritme equival a posar diners primer, assumir el risc primer, confiar en l'Administració primer.

25 milions d'euros sonen a molt. La meitat els posa la Generalitat, 12,5 milions van a habitatge i els altres 12,5 es reparteixen en 48 actuacions. Al final els diners que arriben realment a mans de propietaris privats per arreglar pisos són 10 milions. És a dir, 10 milions per arreglar 902 edificis sense ascensor, més un quart de locals buits, més dècades de degradació estructural. Fent números surt a poc més de 10.000 euros per edifici. A Manresa, 10.000 euros no cobreixen ni la meitat d'un ascensor. 

Els responsables de presentar el Pla, celebren que ja hi ha 500 persones interessades i 261 finques. Però cal matisar que això és el volum de consultes, no volum d'aprovacions, ni d'obres iniciades, ni molt menys d'obres acabades. Cal pensar que en un sistema burocràtic com l’actual, entre "interessat" i "casa arreglada" hi ha sis línies de subvenció, una dotzena de sublínies, topalls, llindars de renda, informes tècnics i sis mesos de resolució municipal. Probablement, es podria dir que dels 500 interessats poden acabar sent 50 obres reals.

No es pot dir que el Pla de Barris sigui un engany. Ni demagògia de cara les eleccions. Però el Centre Històric mai no ha patit per falta de plans, si no ha patit per falta d'execució. Des del 2000, les carpetes dels plans i projectes cada any són més gruixudes i més plenes de pols.

Si vius al Centre Històric, no esperis el 2030. Ves a l'Oficina del Pla de Barris i fes preguntes concretes: quan podré començar a rehabilitar el meu edifici? Quants diners rebré? Quan arribarà el 50% dels diners de la primera part? Pregunta. Si les respostes són difuses, és una altra campanya de màrqueting polític i de pa sucat amb oli del nostre Ajuntament.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Maten un home a ganivetades a Manresa. Identificats, almenys dos menors, com a presumptes autors

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La nit de la festa major de Manresa, una de les nits més esperades de l’any, ha posat fi a la vida d’un home, un pare de bessons, un veí conegut i estimat. Carles, després de gaudir del correfoc, va trobar-se amb l’horror en una nit que hauria d’haver estat de celebració. El Carles va veure una baralla i va intentar separar-la. Un acte de civisme, de valentia, de sentit comú. I per això el van matar. Per l’esquena, a mans d'un covard, com un traïdor, amb un ganivet que li va travessar el cor.   De moment, dos menors, d’origen magrebí, coneguts per la policia han sigut identificats. Aquests són delinqüents reincidents, que han actuat amb una violència desproporcionada i que, malgrat estar identificats i controlats, encara no han estat formalment detinguts. Què més han de fer perquè el sistema reaccioni? La pregunta que crema per dins de cada manresà és:  fins quan haurem d’aguantar tota aquesta púrria arribada de fora?  I, el que vindrà ara de Ceuta. S’ha de d...
seguir llegint

A la processó del silenci a Manresa, el Crist volia baixar de la creu

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La nit havia caigut sobre Manresa amb una fredor estranya, com si el vent arrossegués alguna cosa més que aire. Els carrers eren plens de silenci expectant mentre la processó avançava lenta, amb els passos marcats pels tambors llunyans dels Armats de Manresa, que havien passat feia una estona. La respiració continguda dels pocs que estaven al carrer mirant es va fondre amb un silenci espès, com si tota la ciutat hagués oblidat per un instant com es vivia abans d’aquell moment. El Crist, elevat damunt la creu, semblava més pesant que mai. No era només la fusta ni el cos estàtic. Era el pes invisible de tot allò que el món no sabia sostenir. El qui el portava va vacil·lar un instant. Una passa mal donada, una ràfega de vent més forta que les altres. El Crist i la creu van caure. Per un moment, el temps es va trencar. El món va deixar de rodar. Els pocs que ho van veure van deixar de respirar. Alguns van dir que era un accident. D’altres, en veu baixa, ho van veure com un senyal...
seguir llegint

Baixada de la criminalitat a Manresa? això no és informació, és tractar-nos com a tontos

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  Com cada mati faig un repàs de la informació digital d’uns quan mitjans tan de casa com de fora, i llegir certes informacions publicades sobre la criminalitat a Manresa provoca, com a mínim, vergonya aliena. No per la feina policial o les dades objectives, sinó per la manipulació interessada amb què es presenten. Un mitjà digital, que viu de subvencions públiques, exactament el 60,34% dels seus ingressos totals, s’atreveix a titular que la delinqüència a Manresa baixa. Dit d’una altra manera, algú que cobra de la Generalitat, Diputacions i Ajuntaments, intenta convèncer-nos que tot va millor. Que tot son flors i violes , justament ara que estem a principis de Juny i, a les porta de l’estiu. Es nota la bona voluntat però, això no és informar. Això és fer propaganda de qui el paga, amb ànim de mantenir la subvenció. L’article en qüestió destaca un descens global del 6,8% de la criminalitat a Manresa respecte l’any anterior. Però amaga, amb una habilitat digna d’un contorsioni...
seguir llegint

Mentre Marc Aloy, alcalde de Manresa, ens diu que “seguiran rumiant estratègies que facin possible una ciutat més segura.”, les dades no tranquil·litzen a ningú.

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  Des de ManresaActiva, lamentem escoltar a l’alcalde de Manresa quan afirma que els índexs de criminalitat han baixat a la ciutat i que estem per sota la mitja a Catalunya. També que reconeix que hi ha persones que se senten insegures, però assegura, l’alcalde, que continuarà buscant estratègies per fer una ciutat més segura. Però, des de ManresaActiva ens preguntem, si després de tres anys encara no han trobat les estratègies adequades per afrontar la seguretat a Manresa, potser que comencin a fer un pensament, tant l’alcalde com el seu equip de govern. Marc Aloy, afirma que la Festa Major a Manresa va ser segura i que el fet lamentable que es va produir, referrin-se a l'homicidi perpetrat per dos menors a la nostra ciutat, va tenir lloc quan la festa ja havia acabat i a 1,5 quilòmetres de la plaça Major. És per això que segons ell entén, es tracta d’un fet aïllat i difícil d’evitar i que, en definitiva, estava fora dels llocs de festa, victimitzant-se que a tot arreu no s’hi p...
seguir llegint

Marc Aloy: “(...) aplicarem totes les mesures de seguretat que siguin necessàries”. Però quines?

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  A l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, li van preguntar per què s’ha estès la sensació que la ciutat és conflictiva malgrat les dades oficials. La seva resposta, llegida amb calma, és un exercici de diplomàcia buida, que sona bé, és políticament correcta, però diu ben poca cosa. En realitat, més que respondre la pregunta, sembla intentar desactivar-la. I això, en una ciutat com Manresa, on cada vegada més ciutadans manifesten preocupació per la seguretat i asseguren tenir por de sortir al carrer, no és suficient. L’alcalde comença recordant que els delictes han baixat un 14,5%. Però si una part important de la ciutadania manifesta que se sent insegura, no n’hi ha prou amb exhibir el descens global de la criminalitat. És com dir-li a algú que té fred que el termòmetre marca 21 graus: la dada pot ser certa, però no respon necessàriament al que aquella persona està experimentant. De fet, el mateix Aloy ho admet quan parla d’una «part de subjectivitat evident». Però aquí hi ha una qü...
seguir llegint

La gran mentida de Manresa: més delictes, més impunitat i “reinserció”

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  El regidor Valentí celebra detencions que no redueixen la delinqüència, perquè els delictes augmenten i defensa una despesa pública insostenible en reinserció que no evita la reincidència. Mentre les agressions sexuals pugen un 30% i els robatoris a cases es multipliquen, Manresa necessita  més expulsions i menys excuses . Que no ens prenguin per idiotes. El regidor de seguretat de Manresa surt a la foto somrient, amb els Mossos, i diu que la detenció de 19 joves és una “bona notícia”. I nosaltres, els que vivim amb persianes baixades i clau doble a la porta, i tenim por de sortir a les nit pels carrers, ens hem de creure que tot va millor? Doncs no. I les dades que ell calla ens donen la raó. Perquè si deixem les proclames buides i agafem el  Sistema d’Estadística de Criminalitat (SEC) , l’eina que no menteix, ens trobem: gener-desembre de 2025 a l’any anterior:     Les  agressions sexuals  s’han disparat un  29,5% .   ...
seguir llegint

Davant la invasió a Ceuta, Manresa demana responsabilitat i sentit comú

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
La crisi migratòria a Ceuta, amb milers d’arribades irregulars i desenes de morts, ha generat un caos que el govern central i l’autonòmic no han sabut gestionar. Ara, alguns voldran repartir aquesta situació entre municipis, també a Catalunya, i portar persones en situació irregular a Manresa. ManresaActiva ho té clar: a Manresa, no. Fa anys, molts ajuntaments progressistes i separatistes van omplir carrers i plens municipals amb eslògans com “Volem acollir”, “Casa meva és casa vostra” o “Som terra d’acollida”. Però aquells gestos simbòlics no van venir acompanyats de responsabilitat real. Avui, la realitat truca a la porta i exigeix una resposta. La nostra resposta és clara. Manresa no pot ni vol assumir més immigració irregular. No tenim places. No tenim recursos. No tenim escoles. No tenim hospitals. No tenim habitatge. I no tenim cap obligació d’assumir un problema que altres administracions no han sabut resoldre. Manresa no vol convertir-se en un centre d’acollida improv...
seguir llegint

L’engany de la regularització massiva: una amenaça per al Bages

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
    Avui, a les tres de la matinada, ja feien cua a la plaça Major. Desprès gairebé 200 que abans de migdia havien col·lapsat l’Ajuntament de Manresa. Aquest és el retrat real de la “barbaritat” que  ManresaActiva denuncia. A Manresa, 4.500 immigrants indocumentats poden acollir-se a la regularització. L’Ajuntament ho ha confirmat. I què suposa això? Que una ciutat que ja té 18.147 immigrants empadronats, el 22,28% de la població, haurà d’absorbir gairebé cinc mil persones més en els serveis públics. Ja sabem que aquestes persones ja resideixen a la ciutat, i per tant ja accedeixen a serveis. Ja fan cua al CAP, ja ocupen places escolars, ja demanen ajuts socials. La diferència és que ara, amb papers, ho faran amb drets. Si a dia d’avui hi ha col·lapse als serveis socials, això es pot convertir en asfíxia. La cua de la vergonya a començat avui dilluns. El primer dia, l’Ajuntament de Manresa ha viscut escenes que fan vergonya. Funcionaris sense saber què fer, so...
seguir llegint

Situació d’incivisme i risc a la zona de la Bonavista (Manresa)

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  Els fets ocorreguts recentment a la plaça de la Bonavista constitueixen un senyal d’alarma greu sobre l’evolució de la seguretat urbana a la ciutat de Manresa. L’entrada forçada d’un grup de joves a l’interior d’un immoble, amb danys materials, pintades i actituds intimidatòries, no pot ser interpretada com un incident aïllat, sinó com la manifestació visible d’un procés de degradació progressiva que esta patint la ciutat de Manresa. L’anàlisi de la zona evidencia un increment sostingut d’actes incívics. Sorolls reiterats, consum de substàncies a l’espai públic, actituds agressives, ocupació persistent de punts concrets i conductes que generen una sensació d’amenaça constant. Aquest conjunt de factors configura un entorn criminogen, és a dir, un espai on les condicions ambientals i socials afavoreixen la repetició de conductes delictives i antisocials. La manca d’intervencions efectives i continuades per part de l’administració local ha permès que aquest grup actuï amb una se...
seguir llegint

Molta obra, poca plaça. De Crist Rei a una plaça sense ànima

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La remodelació de la plaça Neus Català és un exemple clar d'una política municipal més preocupada per la imatge i els titulars que per les necessitats reals dels veïns. Després d'anys d'anuncis, obres, afectacions al comerç i canvis en la mobilitat, el resultat final està molt lluny de les expectatives que el mateix govern havia generat. Bé... tampoc ens ha d’estranyar massa. S'han invertit importants recursos públics en una actuació que molts ciutadans perceben com a superficial i poc transformadora. La nova plaça presenta un disseny excessivament dur, amb una presència limitada de vegetació i ombra, i sense aportar elements que la converteixin en un espai especialment atractiu, confortable o singular. A cop d’ull sembla que només hi ha dos arbres, en una moment marcat per l'emergència climàtica, fet que sorprèn que no s'hagi apostat amb més ambició per la renaturalització de l'espai urbà. El més preocupant és que, després de tot el debat polític ...
seguir llegint