La nit havia caigut sobre Manresa amb una fredor estranya, com si el vent arrossegués alguna cosa més que aire. Els carrers eren plens de silenci expectant mentre la processó avançava lenta, amb els passos marcats pels tambors llunyans dels Armats de Manresa, que havien passat feia una estona. La respiració continguda dels pocs que estaven al carrer mirant es va fondre amb un silenci espès, com si tota la ciutat hagués oblidat per un instant com es vivia abans d’aquell moment. El Crist, elevat damunt la creu, semblava més pesant que mai. No era només la fusta ni el cos estàtic. Era el pes invisible de tot allò que el món no sabia sostenir. El qui el portava va vacil·lar un instant. Una passa mal donada, una ràfega de vent més forta que les altres. El Crist i la creu van caure. Per un moment, el temps es va trencar. El món va deixar de rodar. Els pocs que ho van veure van deixar de respirar. Alguns van dir que era un accident. D’altres, en veu baixa, ho van veure com un senyal...

    La C-55 no és només una carretera. És una ferida oberta. És un maleit tros llarg de formigó i pintura, i ferros laterals. Una cicatriu que travessa el territori i que s’ha anat engrandint amb cada accident, amb cada víctima, amb cada promesa incomplerta. Durant anys, s’ha lluitat, s’ha denunciat, s’ha sortit al carrer. S’ha cridat i s’ha escrit molt. Però el que ha arribat, sempre són pedaços. Quants morts més han de quedar sobre l’asfalt perquè es prenguin decisions valentes? Quantes famílies trencades més? El darrer fa sis dies a Monistrol de Montserrat i ja van 17 víctimes des de començament d’any. La C-55 ha estat sinònim de perill, de saturació i de manca d’inversió real. I mentrestant, les administracions han anat jugant a fer veure que actuaven, fent petits retocs, mesures parcials, això si, provocant titulars. Ara ens venen amb el gran paquet de “millores” però, amb data del 2030. Sis anys més de riscos, de cues i d’accidents mentre ens demanen paciència. Paciènc...

  L’abril de 2023, el president del Senat del Marroc, Enaam Mayara, va protagonitzar unes declaracions que conviden a la reflexió. En un acte públic, va adreçar un missatge clar a la comunitat marroquina resident a Espanya, integrar-se en partits polítics i en organitzacions culturals espanyoles amb l’objectiu de crear un lobby capaç de defensar els interessos del Marroc. Mayara va qualificar els seus compatriotes establerts a Espanya com un possible “instrument de pressió” amb capacitat d’influir en les decisions del govern espanyol i de diverses institucions i associacions. En aquest context, els va animar a participar activament en la vida política i associativa per “redirigir” aquesta participació en favor de l’agenda marroquina. El que genera inquietud no és que les persones d’origen marroquí s’integrin a la societat espanyola, un fet positiu i desitjable, sinó que aquesta integració sigui presentada des d’un govern estranger com una estratègia organitzada per actuar com...

  ManresaActiva expressa la seva ferma condemna davant l’atac produït durant la manifestació el dia 8 de març. Un grup de brètols antisistema, va causar destrosses al local de Junts per Manresa i realitzant pintades contra el seu cap de llista, Ramon Bacardit. Considerem especialment greu que uns fets d’aquesta naturalesa es produïssin en el marc d’una mobilització que defensa la igualtat i els drets de les dones. La violència i la intimidació no tenen cabuda en una societat democràtica. Traslladem el nostre suport a la formació afectada i reivindiquem la confrontació d’idees , però sempre des del respecte amb convivència i democràtica.