Ni tomaques ni pebrots del Marroc. Res.

 


Deixar de comprar tomàquets i pebrots del Marroc no és proteccionisme. És una opció conscient, fonamentada i necessària per protegir la salut dels consumidors. Defensar els agricultors i treballadors del nostre país. No finançar les butxaques d’un rei totalitari d’un estat que ens qüestiona com a nació, que envaeix Ceuta i Melilla i que utilitza tots els instruments de pressió al seu abast contra nosaltres.

Cada cop que tries producte local, del mercat del costat o mires el codi de barres quan l’agafes de les estanteries del teu súper, per rebutjar producte marroquí, dius NO a la competència deslleial, NO a l'espionatge, NO a la pressió migratòria com a arma, i NO a les ambicions territorials sobre Espanya.  NO a 611.

És una decisió petita en l'àmbit individual, però col·lectivament pot esdevenir un gest de sobirania ciutadana que no s’hauria d’ignorar. Compra local, compra segur, compra espanyol. Rebutja tot allò que és marroquí. El teu carro de la compra és també una arma de defensa nacional.

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Maten un home a ganivetades a Manresa. Identificats, almenys dos menors, com a presumptes autors

A la processó del silenci a Manresa, el Crist volia baixar de la creu

Baixada de la criminalitat a Manresa? això no és informació, és tractar-nos com a tontos

Mentre Marc Aloy, alcalde de Manresa, ens diu que “seguiran rumiant estratègies que facin possible una ciutat més segura.”, les dades no tranquil·litzen a ningú.

Marc Aloy: “(...) aplicarem totes les mesures de seguretat que siguin necessàries”. Però quines?

La gran mentida de Manresa: més delictes, més impunitat i “reinserció”

Davant la invasió a Ceuta, Manresa demana responsabilitat i sentit comú

L’engany de la regularització massiva: una amenaça per al Bages

Situació d’incivisme i risc a la zona de la Bonavista (Manresa)

Molta obra, poca plaça. De Crist Rei a una plaça sense ànima