Asfaltar carrers a Manresa està bé

 

Que els carrers de Manresa estiguin en bones condicions és una bona notícia. Ningú ho discuteix. Aquests dies hem vist maquinària i personal asfaltant alguns carrers de Manresa. No crec que ningú pugui estar en contra que s'arreglin els sots, que és reasfaltin els carrers que ho necessiten o que es millorin les voreres. És una obligació de qualsevol ajuntament, mantenir la ciutat en condicions.

Per tant, benvingut sigui l'asfalt. El problema apareix quan convertir el manteniment dels carrers en un fet gloriós de l'acció del govern municipal, i ens fa oblidar que una ciutat és molt més que el seu paviment i voreres.

Per aquest 2026 l'Ajuntament de Manresa ha anunciat una inversió de 2,5 milions d'euros en el Pla de Millora de l'Espai Públic, dels que 600.000 euros es destinen a pavimentació de calçades. És una inversió important i l'alcalde té tot el dret a explicar-la i valorar. També de fer-se vídeos molt contents, explicant i posant nom a tots els carrers arreglats. Però els ciutadans també tenim dret a preguntar: I ara, què? Perquè Manresa té problemes que no s'arreglen amb una asfaltadora.

Hi ha manresans el seu problema és arribar a final de mes. Poder omplir la nevera cada setmana. Poder pagar el lloguer o la hipoteca de casa seva. Hi ha famílies que no necessiten una vorera nova. Necessiten trobar un habitatge que puguin pagar i viure.

Hi ha joves que no estan preocupats per si el carrer del seu barri està més o menys asfaltat. Estan preocupats perquè no poden emancipar-se. Hi ha persones grans que necessiten serveis, companyia i una ciutat accessible. Hi ha comerciants que no només necessiten que els arreglin el carrer. Necessiten clients, activitat econòmica i unes condicions que permetin mantenir o obrir un negoci. I hi ha barris on el problema no és només l'estat del paviment. És la desigualtat. És la vulnerabilitat. És la falta d'oportunitats.

No qüestionem que es gastin diners en arreglar els carrers. Una ciutat pot tenir els carrers asfaltats i continuar tenint problemes greus d'habitatge. Pot tenir voreres noves i continuar patint problemes socials. Pot inaugurar obres i continuar tenint joves que marxen perquè no troben oportunitats. Pot tenir espai públic renovat i continuar tenint comerços que tanquen. Pot tenir una ciutat més ben asfaltada i continuar tenint persones que viuen amb dificultats.

Manresa necessita alguna cosa més que manteniment. Manresa necessita també generar oportunitats. Necessita habitatge assequible. Necessita activitat econòmica. Necessita comerç. Necessita retenir talent jove. Necessita reduir desigualtats. Necessita cuidar les persones grans. Necessita intervenir als barris on els problemes socials són més intensos. Necessita que els seus ciutadans es sentint segurs. Necessita créixer econòmicament perquè els manresans puguem viure millor.

Els manresans ens hem gastat 600.000 euros en asfaltar alguns dels nostres carrer, però, què estem fent amb la resta de problemes de Manresa?

Mentre celebrem una vorera nova, hi ha famílies que calculen i fan molts números per saber com arribar a final de mes. Mentre alguns es fan fotos i vídeos als carrers asfaltats, hi ha joves que miren cap a Barcelona perquè aquí no troben l'oportunitat que busquen.

Si volem una ciutat realment millor, potser ha arribat el moment de mirar una mica menys l’asfalt i una mica més que hi ha darrere de cada finestra. Darrere de cada família. Perquè hi ha problemes que no es resolen amb més ciment, sinó amb més atenció, més seguretat i més valentia per escoltar allò que no sempre es veu.