Marc Aloy: “(...) aplicarem totes les mesures de seguretat que siguin necessàries”. Però quines?

 

A l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, li van preguntar per què s’ha estès la sensació que la ciutat és conflictiva malgrat les dades oficials. La seva resposta, llegida amb calma, és un exercici de diplomàcia buida, que sona bé, és políticament correcta, però diu ben poca cosa. En realitat, més que respondre la pregunta, sembla intentar desactivar-la.

I això, en una ciutat com Manresa, on cada vegada més ciutadans manifesten preocupació per la seguretat i asseguren tenir por de sortir al carrer, no és suficient. L’alcalde comença recordant que els delictes han baixat un 14,5%. Però si una part important de la ciutadania manifesta que se sent insegura, no n’hi ha prou amb exhibir el descens global de la criminalitat. És com dir-li a algú que té fred que el termòmetre marca 21 graus: la dada pot ser certa, però no respon necessàriament al que aquella persona està experimentant. De fet, el mateix Aloy ho admet quan parla d’una «part de subjectivitat evident».

Però aquí hi ha una qüestió que l’alcalde sembla obviar, la percepció ciutadana també és una realitat política. Quan milers de persones coincideixen a expressar preocupació per la seguretat, no es pot reduir tot a una qüestió subjectiva. La política municipal no consisteix només a interpretar estadístiques, sinó també a escoltar què està passant als carrers i com ho viu la ciutadania.

I, si parlem d’estadístiques, cal mirar-les totes, no només les que resulten més favorables. Perquè el mateix informe que recull el descens global de la criminalitat també assenyala increments preocupants en determinats tipus de delictes: un 44,2% més de robatoris amb violència, un 22,7% més de delictes contra la llibertat sexual i un 55,6% més d’agressions sexuals amb penetració.

Aquestes dades no permeten construir un relat simple ni en una direcció ni en l’altra. Però precisament per això exigeixen una resposta política concreta. No es tracta de negar que la criminalitat global hagi baixat. Es tracta de preguntar-se per què, malgrat aquest descens, hi ha conductes delictives que augmenten i una part de la població continua percebent la ciutat com menys segura.

Amb l’incivisme passa una cosa semblant. L’alcalde posa en el mateix sac patinets, pintades, consum d’alcohol o residus. Però no tot és el mateix, ni té les mateixes causes ni requereix les mateixes respostes. I encara resulta més discutible afirmar que l’incivisme "no té res a veure amb els orígens" quan la pregunta que se li havia formulat feia referència explícita als canvis demogràfics i a la migració al centre històric de Manresa. 

Si l’alcalde no vol entrar en aquest debat, està en el seu dret. Però aleshores que ho digui clarament. El que no sembla una resposta adequada és substituir una qüestió concreta per una lliçó genèrica sobre ciutadania, convivència i responsabilitat col·lectiva.

També sorprèn la comparació amb Terrassa. Aloy diu que voldria que Manresa s’assemblés a Terrassa perquè aquesta ciutat registra una taxa de criminalitat inferior. Però, tot seguit, recorda que Terrassa ha estat escenari d’un tiroteig en què dos guàrdies civils van resultar ferits.

La comparació, així plantejada, acaba sent contradictòria. Si una ciutat amb millors indicadors de criminalitat també pot patir episodis greus de violència, potser el debat no hauria de ser quin municipi ocupa una posició millor o pitjor en un rànquing. El debat és què podem fer perquè cap ciutat hagi d’assumir com a normal que els seus ciutadans tinguin por.

Pero no hem de patir, perquè l’Alcalde Marc Aloy, assegura que «aplicarà totes les mesures que siguin necessàries». Però quines?

Llàstima que no concreti. No parla de reforçar la policia de proximitat. No explica si hi haurà més presència policial en les zones conflictives. No concreta cap pla específic contra l’incivisme. No parla de mediació comunitària, de prevenció, de coordinació reforçada amb els Mossos d’Esquadra o de mesures específiques per als espais on la ciutadania identifica problemes.

I aquesta és precisament la qüestió.

La ciutadania no necessita que l’Alcalde li expliqui que no hauria de tenir por. Necessita saber què farà el govern municipal perquè tingui menys motius per tenir-ne.

La resposta de Marc Aloy és retòricament correcta i políticament còmoda, però intel·lectualment insuficient i institucionalment preocupant. Dir que Manresa no és tan conflictiva com sembla, que la percepció ciutadana és subjectiva, que l’incivisme és responsabilitat de tothom i que ell farà «el que calgui» pot servir per sortir del pas d’una entrevista. 

Però no serveix per aportar solucions. Què està fent l’Ajuntament perquè els manresans tornin a sentir que els carrers són seus? Perquè una ciutat no és segura només quan ho diuen les estadístiques. També ho és quan els seus ciutadans poden caminar-hi amb tranquil·litat. Avui, aquesta tranquil·litat no es pot donar per garantida. No anem bé.