Hi ha una imatge que val més que mil estadístiques, la d'un home assegut en un tren de Rodalies aturat entre dues estacions, mirant el mòbil sense esperança, sabent que arribarà tard, com ahir, com demà, com sempre. Aquesta imatge no és nova. Fa cent seixanta anys que Manresa espera que el temps de viatge fins a Barcelona sigui el d'un país civilitzat, no el d'una colònia ferroviària. Però això encara no és possible. Ahir vam assistir al relat que emergeix de les jornades de la Fundació Montepio. Un relat cru i quirúrgic. L'Estat inverteix en alta velocitat, aquesta faraònica joguina que connecta Barcelona amb Madrid en dues hores i mitja per a quatre viatgers de negocis, mentre la xarxa de Rodalies es desfà com un suro en el vent. I la Generalitat que fa? Somia trens orbitals i transversals, dibuixant línies sobre el mapa que mai no arribaran als pressupostos, mentre l'habitatge protegit no arriba ni al 6% del que caldria. La paradoxa és gairebé tràgica. El p...

  La hipocresia del govern municipal que cobrar impostos elevats pel reciclatge mentre el cartró acaba presumptament a l'abocador. Els manresans separem religiosament el cartró, paguem taxes elevadíssimes per la gestió de residus, i què n'obtenim a canvi? Engany i opacitat. Segons ha revelat el sindicat CGT a través del comitè d'empresa de FCC Medi Ambient, la totalitat del cartró domiciliari del Centre Històric i part dels barris exteriors podria estar sent sistemàticament abocat en abocadors fora de la comarca. Més de 400 tones de cartró que els ciutadans hem separat amb consciència ambiental haurien anat directament a l'abocador. On són els certificats de recepció i tractament final del cartró recollit? Quines plantes de transferència, classificació i tractament s'utilitzen? L'Ajuntament de Manresa no ha facilitat la documentació requerida ni ha aportat cap informació. Aquesta opacitat és inacceptable. Si no hi ha res a amagar, per què no es mostra...