Ens diuen que tot està sota control, però la realitat és ben diferent. El Govern ha obert la porta de bat a bat amb una regularització feta amb presses i sense filtres clars. Una llei plena de forats, com un colador, per on pot passar tothom… fins i tot qui no hauria de passar. De fet, hi ha qui pensa i fins i tot diu, que “Manresa és una ciutat acollidora que no li sobra ningú(...)”, per nosaltres, per “ManresaActiva”, o veiem de manera diferent: ens sobren els violadors, els delinqüents, els que fan del crim una manera de viure, els estafadors, els ocupes i les persones incíviques. Mentre la gent treballadora compleix les normes, paga impostos i respecta la llei, hi ha persones que han delinquit, algunes fins i tot han estat a la presó. Ara, poden aconseguir papers gràcies a buits legals i a un sistema que no funciona. I això no és just i pot portar problemes.  La policia no pot comprovar bé els antecedents. Els ordinadors fallen i els softwares no estan actualitzats. ...

  No és un simple canvi legal. Finalment, a l’espera de la tramitació al senat, es tracta un cop damunt la taula . Parlem de la llei que posa fi a la burla constant dels multireincidents cap a la societat . Durant massa temps, els delinqüents habituals han jugat amb el sistema. Robaven, tornaven a robar i ho tornaven a fer l’endemà, sabent que no els passaria res. Han viscut de la impunitat , mentre comerciants, veïns i treballadors pagaven el preu en inseguretat, por i cansament. Aquesta llei posa fi a aquesta farsa. Per fi, es diu prou. Prou de confondre la reiteració amb un error puntual. Prou de tractar com a faltes lleus el que és delinqüència professional , dels qui viuen del delicte. La llei contra la multireincidència deixa clar un principi fonamental: qui reincideix, la paga . Ja no es poden amagar darrere de petits delictes repetits. La suma de robatoris, d’abusos i de conductes incíviques té conseqüències reals , com sempre hauria d’haver estat. Esperem que ara el jutg...

  En un univers mediàtic on la informació vola, els conflictes geopolítics s’acumulen i la ciència avança a un ritme vertiginós, hi ha redaccions que decideixen que el seu deure és explicar-te com penjar un rotlle de paper higiènic. Tant curtets es pensem que som? Segons sembla, hi ha persones que poden conduir un cotxe, pagar impostos, criar fills i fins i tot votar, però necessiten un article per saber cap a on ha d’anar un tros de cel·lulosa perforada. El lector d’aquest tipus de contingut és presentat com un ésser que, davant del rotlle, entra en crisi existencial. Mentrestant, a la redacció, un periodista amb vocació i en amb somnis de canviar el món, rep l’encàrrec: “Fes un article sobre la posició correcta del paper de vàter” i intenta donar transcendència a un objecte que literalment està dissenyat per netejar allò que ningú vol veure. https://naciodigital.cat/viure-be/vida-facil/com-sha-de-collocar-el-rotlle-de-paper-higienic-les-fotos-del-disseny-original-que-ho-rev...