L'Ajuntament de Manresa ha presentat les bases reguladores de la línia d'ajuts a la rehabilitació d'edificis, i diu que és la més ambiciosa de la història de la ciutat. Però quants anys portem sentin el mateix dels mateixos? El pla pot ser real, però la sospita dels anys anteriors ens diu: "sempre es planifica i mai s'executa". És per això que des de ManresaActiva ens crea dubtes i preocupació aquest nou Pla de rehabilitació del Centre Històric de Manresa.   El Centre Històric de Manresa ha estat qualificat per tothom com "l'assignatura pendent eterna" de la ciutat. Ha passat per diverses legislatures i les promeses no s'han aturat mai, i els edificis continuen ensorrant-se. Ara arriba aquest paquet de 25 milions del Pla de Barris, que en essència és una altra declaració política, un brindis al sol, que trasllada la resolució del problema més enllà del 2030. Si fem un exercici de memòria o busquem una mica trobarem que, la "revital...

  Que els carrers de Manresa estiguin en bones condicions és una bona notícia. Ningú ho discuteix. Aquests dies hem vist maquinària i personal asfaltant alguns carrers de Manresa. No crec que ningú pugui estar en contra que s'arreglin els sots, que és reasfaltin els carrers que ho necessiten o que es millorin les voreres. És una obligació de qualsevol ajuntament, mantenir la ciutat en condicions. Per tant, benvingut sigui l'asfalt. El problema apareix quan convertir el manteniment dels carrers en un fet gloriós de l'acció del govern municipal, i ens fa oblidar que una ciutat és molt més que el seu paviment i voreres. Per aquest 2026 l'Ajuntament de Manresa ha anunciat una inversió de 2,5 milions d'euros en el Pla de Millora de l'Espai Públic, dels que 600.000 euros es destinen a pavimentació de calçades. És una inversió important i l'alcalde té tot el dret a explicar-la i valorar. També de fer-se vídeos molt contents, explicant i posant nom a tots els ca...

  Des de ManresaActiva, lamentem escoltar a l’alcalde de Manresa quan afirma que els índexs de criminalitat han baixat a la ciutat i que estem per sota la mitja a Catalunya. També que reconeix que hi ha persones que se senten insegures, però assegura, l’alcalde, que continuarà buscant estratègies per fer una ciutat més segura. Però, des de ManresaActiva ens preguntem, si després de tres anys encara no han trobat les estratègies adequades per afrontar la seguretat a Manresa, potser que comencin a fer un pensament, tant l’alcalde com el seu equip de govern. Marc Aloy, afirma que la Festa Major a Manresa va ser segura i que el fet lamentable que es va produir, referrin-se a l'homicidi perpetrat per dos menors a la nostra ciutat, va tenir lloc quan la festa ja havia acabat i a 1,5 quilòmetres de la plaça Major. És per això que segons ell entén, es tracta d’un fet aïllat i difícil d’evitar i que, en definitiva, estava fora dels llocs de festa, victimitzant-se que a tot arreu no s’hi p...

  Faig un repàs a la premsa local de Manresa i voltants, i és repugnat moltes editorials, columnes de notícia i d’opinió de diaris digitals. És indignant. Però tampoc sorprèn veien de qui és l’autor i qui escriu. El que hauria de ser un clam unànime de condemna es converteix, en mans de certs mitjans, en un exercici patètic de sociologia de merda. Mentre la sang encara és fresca a Manresa, sang d’una punyalada travessant el cor d’un pare de família, als carrers de Manresa deixats de la mà de Déu, hi ha qui s'afanya a obrir l'expedient de la "vulnerabilitat" i la "precarietat" per embolicar la responsabilitat de l'assassí, en un intent de voler rentar la consciència i, de passada, rentar la seva imatge. Cada article que posa el focus en l’entorn de l’agressor, en la seva soledat o en les seves carències econòmiques, és un insult directe a la víctima i a la seva família. La precarietat no mata. La vulnerabilitat no apunyala. La pobresa no dispara. Utilit...

  La nit de la festa major de Manresa, una de les nits més esperades de l’any, ha posat fi a la vida d’un home, un pare de bessons, un veí conegut i estimat. Carles, després de gaudir del correfoc, va trobar-se amb l’horror en una nit que hauria d’haver estat de celebració. El Carles va veure una baralla i va intentar separar-la. Un acte de civisme, de valentia, de sentit comú. I per això el van matar. Per l’esquena, a mans d'un covard, com un traïdor, amb un ganivet que li va travessar el cor.   De moment, dos menors, d’origen magrebí, coneguts per la policia han sigut identificats. Aquests són delinqüents reincidents, que han actuat amb una violència desproporcionada i que, malgrat estar identificats i controlats, encara no han estat formalment detinguts. Què més han de fer perquè el sistema reaccioni? La pregunta que crema per dins de cada manresà és:  fins quan haurem d’aguantar tota aquesta púrria arribada de fora?  I, el que vindrà ara de Ceuta. S’ha de d...