Cada estiu, els incendis forestals obliguen milers de persones a abandonar casa seva en qüestió de minuts. Les imatges de famílies marxant amb el cotxe carregat de pressa, carreteres col·lapsades i urbanitzacions buides formen part d’una realitat cada vegada més freqüent. Però més enllà de l’emergència ambiental, aquestes situacions plantegen preguntes, independentment de la prevenció i maneres de actuar per mitiga’ls, que també interessen a la societat. Quan una població és evacuada, tal com em vist darrerament a les noticies, es produeix una alteració radical de la normalitat. Les llars queden deshabitades, els veïns desapareixen temporalment i els mecanismes habituals de vigilància informal deixen de funcionar. És precisament aquesta absència de control social la que pot generar oportunitats perquè apareguin conductes delictives. La teoria de les activitats rutinàries (Cohen i Felson), explica que un delicte és més probable quan coincideixen tres factors: un objectiu atracti...

    Ahir, a la delegació del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central, l'associació Xarxa7 i la plataforma No Més Morts a la C-55 van tornar a reclamar el desdoblament integral de la C-55 entre Manresa i Abrera en un format 2+2. Des de ManresaActiva ens sumem a aquesta reivindicació i exigim el desdoblament urgent de la C-55, una necessitat inajornable per al Bages i per al conjunt de la Catalunya Central. La C-55 és avui una infraestructura col·lapsada, insegura i absolutament insuficient per donar resposta a la mobilitat real del territori. Amb més de 35.000 vehicles diaris en diversos trams, la carretera suporta un volum de trànsit molt superior a la seva capacitat tècnica, estimada en uns 18.000 vehicles diaris. Aquesta situació es tradueix en retencions constants, un increment de la tensió al volant, accidents recurrents i víctimes que es podrien evitar. Les solucions parcials que s'estan plantejant, com els trams 2+1, no responen a les necessitats actual...

  Mentre l’Ajuntament de Manresa es dedica a exportar el seu model de seguretat a Europa i a participar en debats sobre convivència, cohesió social i percepció d’inseguretat, la realitat als carrers de la ciutat explica una història molt diferent. La ciutat acumula episodis greus, com baralles, agressions amb arma blanca, conflictes vinculats a la salut pública, agressions sexuals i contra el patrimoni, que evidencien que Manresa no necessita lliçons cap enfora , sinó aplicar-se les seves pròpies teories amb urgència. L’Ajuntament parla de qualitat de l’espai públic i coresponsabilitat veïnal , però la sensació és que es refugia en discursos teòrics mentre la delinqüència i l’incivisme continuen erosionant la convivència. Diuen que la taxa de delictes pot ser inferior a la mitjana catalana, però això no consola ningú quan els incidents greus es repeteixen i la resposta municipal sembla més orientada a quedar bé en fòrums internacionals que a afrontar la realitat del dia a dia ...

  Manresa torna a conviure amb una situació que ja no es pot considerar un fet puntual. Els incendis de contenidors s'han repetit una vegada i una altra, afectant carrers, vehicles i mobilitzant contínuament els serveis d'emergència. Davant d'aquesta realitat, cal fer una reflexió clara i pensar que cremar un contenidor no és una gamberrada. És un delicte que pot acabar provocant lesions greus o fins i tot una tragèdia. Cada contenidor incendiat representa milers d'euros de diners públics que desapareixen en pocs minuts. Però el cost econòmic és només una part del problema. El veritable perill és que el foc és imprevisible. Un vehicle pot esclatar en flames, una façana pot quedar afectada, una persona gran pot quedar atrapada al seu domicili o un bomber pot haver d'assumir un risc innecessari. Qui hi ha al darrere? És la pregunta que tothom es fa. I la resposta és que, avui per avui, només la investigació policial la pot donar. Ara bé, des de la criminologia es p...

L'estiu no arriba només amb la calor. Arriba amb el xiuxiueig dels putos mosquits. Amb aquell so agut, insistent, que et perfora el timpà just quan creus que ja has trobat la pau. Els jardins són verds i regats, però l'ombra dels plàtans no protegeix del que vola baix, del que s'amaga en els racons on la llum no arriba. L'estiu no és només una estació de l'any. És una plaga. I la plaga, a diferència de la calor, no es combat amb ombra, aire condicionat ni amb gelats. Es combat amb palmades a l'aire, amb mirades que no troben l'objectiu, amb la certesa que, per més que en matis un, sempre en quedarà un altre. Però enguany, la natura ens ha regalat una espècie nova, més nociva i demolidora que cap altra. Es diu Pedro Sánchez, el seu Govern, tots els imputats, els convictes i tota aquella colla que vola baix, que pica sense avisar i que es multiplica en l'ombra de les clavegueres del poder. Entre ells, parlen, somriuen, i a vegades brinden. Però si us h...