Mentre Marc Aloy, alcalde de Manresa, ens diu que “seguiran rumiant estratègies que facin possible una ciutat més segura.”, les dades no tranquil·litzen a ningú.

 

Des de ManresaActiva, lamentem escoltar a l’alcalde de Manresa quan afirma que els índexs de criminalitat han baixat a la ciutat i que estem per sota la mitja a Catalunya. També que reconeix que hi ha persones que se senten insegures, però assegura, l’alcalde, que continuarà buscant estratègies per fer una ciutat més segura. Però, des de ManresaActiva ens preguntem, si després de tres anys encara no han trobat les estratègies adequades per afrontar la seguretat a Manresa, potser que comencin a fer un pensament, tant l’alcalde com el seu equip de govern.

Marc Aloy, afirma que la Festa Major a Manresa va ser segura i que el fet lamentable que es va produir, referrin-se a l'homicidi perpetrat per dos menors a la nostra ciutat, va tenir lloc quan la festa ja havia acabat i a 1,5 quilòmetres de la plaça Major. És per això que segons ell entén, es tracta d’un fet aïllat i difícil d’evitar i que, en definitiva, estava fora dels llocs de festa, victimitzant-se que a tot arreu no s’hi potser.

Per l’alcalde, tret d’aquest lamentable fet, per la resta no hi ha un problema de seguretat a Manresa. Estem per sota la mitjana de la taxa de delinqüència a Catalunya i en relació amb el trimestre passant s’ha reduït la criminalitat en la nostra ciutat. En tot cas com manifesten des del govern seran percepcions dels ciutadans o bé una inseguretat subjectiva, tan comentada en aquests dies entre els mitjans subvencionats.

La seguretat no es pot explicar només amb una dada global. Ni les enquestes tenen només una interpretació. Perquè quan baixem al detall de les dades, i busquen en el SEC (Sistema d’Estadística de Criminalitat), del Ministeri de l’Interior on aboquen dades de criminalitat totes les policies de l’àmbit nacional, trobem una realitat molt més complexa.

A Manresa, els robatoris amb violència i intimidació han passat de 52 a 75 casos. Un 44,2% més. Els delictes contra la llibertat sexual han passat de 22 a 27. Un 22,7% més. De les que les agressions sexuals amb penetració han passat de 9 a 14 el que suposa un 55,6% més.

Els delictes de tràfic de drogues han passat de 10 a 17. Un 70% més. Hi ha hagut 43 sostraccions de vehicles, un homicidi i dues temptatives d'homicidi. I hi ha hagut 445 ciberdelictes denunciats. Aquestes són les dades de Manresa. No les podem fer desaparèixer perquè una altra interpretació vulgui tenir una evolució positiva tot i que hagin disminuït delictes de lesions lleus o els furts.

Un govern seriós no selecciona les dades que li són favorables per construir un relat tranquil·litzador. Les explica totes. Aquí és on s’espera alguna cosa més del nostre govern municipal d’ERC, Socialistes i Impulsem. Si una determinada tipologia de delictes baixen, perfecte. Expliquem que baixen. Però si al mateix temps augmenten un 44,2% els robatoris amb violència, un 22,7% els delictes contra la llibertat sexual i un 55,6% les agressions sexuals amb penetració, també s’ha d’explicar. I sobretot s’ha d’explicar què està fent el govern davant d’aquestes dades. Perquè dir que “continuarem rumiant estratègies” no és una política de seguretat. Semblen episodis malauradament kafkians que si no fos pel seriós del tema, sonen a episodis del caramot dels “Hermanos Marx”.

Els ciutadans tenen dret a saber, quants efectius policials tenim al carrer i quants de baixa. Quines possibilitats hi ha d'ampliar la plantilla i de què depèn, a part del pressupost municipal. Quina és la reincidència delictiva a Manresa. Quina resposta es dona als delictes, a les accions antisocials i incíviques. I quines mesures concretes pensa aplicar el govern municipal, ja que les ordenances hi són, però no s’apliquen.

Però encara hi ha una qüestió que sovint queda fora d’aquest debat municipal perquè li es incòmode quan se’n parla, i és la xifra negra de la criminalitat. Les estadístiques policials comptabilitzen els fets coneguts i denunciats. Però sabem que no tots els delictes arriben a coneixement de la policia. Hi ha víctimes que no denuncien. Per por. Per desconfiança. Perquè consideren que no servirà de res. Per vergonya.

Per tant, les estadístiques oficials no són necessàriament el retrat complet de tota la criminalitat que existeix. I això és especialment important quan parlem de seguretat ciutadana.

Perquè una cosa és que una estadística baixi. I una altra molt diferent és que la ciutadania se senti segura perquè realment ho està.

No podem convertir la percepció d’inseguretat dels ciutadans en una simple sensació equivocada que cal tranquil·litzar. Si moltes persones perceben inseguretat, un govern responsable ha de preguntar-se per què. I ha d’analitzar-ho amb dades, no amb discursos i fotos.

També és cert que la Festa Major pot haver transcorregut majoritàriament sense incidents greus. I és evident que la policia no pot evitar absolutament tots els delictes que es produeixen en una ciutat.

Però utilitzar el fet que un incident es produís a 1,5 quilòmetres de la plaça Major i després de la Festa Major no respon a la qüestió de fons. La seguretat d’una ciutat no acaba quan acaba una festa. I la inseguretat d’un ciutadà no desapareix perquè un delicte es produeixi a 1,5 quilòmetres d’un punt determinat.

La ciutadania no demana que li diguin que “tot va bé” “ i “seguiren rumiant estratègies que facin possible una ciutat més segura” Demana que li expliquin la realitat. Amb les dades bones i dolentes. Amb els problemes que baixen i amb els problemes que pugen.

I també amb allò que no apareix en les estadístiques perquè mai arriba a denunciar-se. Això és transparència i responsabilitat. I això és governar. La seguretat no es defensa dient que els índexs baixen. La seguretat es defensa explicant què està passant i actuant perquè els ciutadans puguin viure tranquils.