La gran mentida de Manresa: més delictes, més impunitat i “reinserció”

 

El regidor Valentí celebra detencions que no redueixen la delinqüència, perquè els delictes augmenten i defensa una despesa pública insostenible en reinserció que no evita la reincidència. Mentre les agressions sexuals pugen un 30% i els robatoris a cases es multipliquen, Manresa necessita més expulsions i menys excuses.

Que no ens prenguin per idiotes. El regidor de seguretat de Manresa surt a la foto somrient, amb els Mossos, i diu que la detenció de 19 joves és una “bona notícia”. I nosaltres, els que vivim amb persianes baixades i clau doble a la porta, i tenim por de sortir a les nit pels carrers, ens hem de creure que tot va millor?

Doncs no. I les dades que ell calla ens donen la raó.

Perquè si deixem les proclames buides i agafem el Sistema d’Estadística de Criminalitat (SEC), l’eina que no menteix, ens trobem: gener-desembre de 2025 a l’any anterior:

•     Les agressions sexuals s’han disparat un 29,5%.
•     Robatoris amb força: 232. D’aquests, 154 en domicilis.
•     Els furts pugen un 10,9%. Les sostraccions de vehicles, un 120%.
•     900 delictes de cibercriminalitat, 853 d’ells estafes.

Ah, i tot això sense comptar la xifra negra del 51%. La meitat de les víctimes no denuncien per desconfiança, per por o per vergonya.

                       I què fa l’Ajuntament?

El que fa és muntar un circ de tres pistes anomenat “operatiu multidisciplinari” on s’ajunten Mossos, justícia juvenil i les regidories de Drets Socials, Educació, Feminisme i Joventut. I què fan amb els 30 joves multireincidents? Tallers esportius. Xerrades integradores. Projectes JESA amb 350 joves jugant a pilota mentre fora, agredeixen noies, roben mòbils i ens buiden els domicilis. Fet que el mateix regidor acaba confessant: “alguns han reincidit”.

Tots els que han anat sortint han tornat a caçar. Perquè aquests joves com diu el Regidor, actuen per diversió, no per necessitat. No roben un mòbil per menjar. Roben perquè els fa gràcia. I la societat, tonta i compassiva, els posa un entrenador personal i un psicòleg.

Les coses clares. No ens tremola la veu per dir-les. Ja està bé de gastar diners públics en reincidents professionals. Ja està bé de tractar amb guants de seda qui t’ha posat una navalla al coll per un mòbil, o coses pitjors.

Si un adult estranger multireincident, sense papers, sense arrels, amb delictes de violència o antecedents policials, torna a delinquir a Manresa, que no passi per cap taller de cohesió social. Que passi per una comissaria, un jutge i un avió de tornada al seu país d’origen.

                       I els menors?

Els menors que no s’amaguin darrere la llei del menor. Si amb 16 anys et dediques a robar, agredir i reincidir, no ets un “jove en conflicte social”. Ets un delinqüent. I com a tal, mesures reals, centres tancats, supervisió severa i, si escau, expulsió amb els pares quan la nacionalitat no sigui espanyola.

Perquè la funció de l’Estat no és rehabilitar qui no vol ser rehabilitat. La funció de l’Estat és protegir els qui sí que paguen els impostos, els qui sí que respecten les normes, els qui sí que tenen por quan surten de nit.

La “bona notícia” que donem des de la regidoria de seguretat és una estafa estadística. Els delictes no baixen.

Volem menys projectes JESA i més expulsions exprés. Volem menys “operatius multidisciplinaris” i més deportacions directes. Volem que la llei penal deixi de ser un full de paper mullat i que la seguretat torni a ser un dret, no una mercaderia de campanya. Els recursos que estalviaríem es destinin a les víctimes, no als agressors i als delinqüents.

Cal dir les coses pel seu nom. Fora els multireincidents. Fora els que només venen a robar i a violentar. Els que no volen integrar-se. Els que aporten costum dels seus països aliens a les nostre normes de convivència.

A Manresa, ja n’hi ha prou d’autoengany. Volem carrers nets, però nets de debò. Nets de brossa i de basura. La bondat mal entesa és la mare de tots els monstres.