Baixada de la criminalitat a Manresa? això no és informació, és tractar-nos com a tontos
Com cada mati faig un repàs de la informació digital d’uns quan mitjans tan de casa com de fora, i llegir certes informacions publicades sobre la criminalitat a Manresa provoca, com a mínim, vergonya aliena. No per la feina policial o les dades objectives, sinó per la manipulació interessada amb què es presenten.
Un mitjà digital, que viu de subvencions públiques, exactament el 60,34% dels seus ingressos totals, s’atreveix a titular que la delinqüència a Manresa baixa. Dit d’una altra manera, algú que cobra de la Generalitat, Diputacions i Ajuntaments, intenta convèncer-nos que tot va millor. Que tot son flors i violes , justament ara que estem a principis de Juny i, a les porta de l’estiu. Es nota la bona voluntat però, això no és informar. Això és fer propaganda de qui el paga, amb ànim de mantenir la subvenció.
L’article en qüestió destaca un descens global del 6,8% de la criminalitat a Manresa respecte l’any anterior. Però amaga, amb una habilitat digna d’un contorsionista experimentat, les dades que ho desmenteixen tot: el tràfic de drogues ha puja, els delictes sexuals han crescut un 116,7% passant de 6 a 13 casos, amb agressions amb penetració de 3 a 7, i els robatoris amb violència i intimidació augmenten un 19,2%. Això no és una baixada, és un canvi de patró delictiu que preocupa, o hauria de preocupar greument. Però clar, si un mitjà necessita justificar els 196.527,59 € de subvenció estructural de la Generalitat, més els 171.520 € de la Diputació de Lleida i tota la resta de contractes en publicitat institucionals, no pot dir massa, la veritat. Diria que fins i tot un incendi forestal, és positiu perquè renova l’ecosistema i fa ressorgir en més força la vegetació.
L’afirmació més kafkiana i que més m’ha cridat l’atenció de l’article, però, és aquella que diu: “Són indicadors que requereixen atenció, però cal analitzar-los des de la proporció que ofereix la seva interpretació real”. Traducció: “No mireu que les dades en la seva totalitat. La realitat és molt lletja, però si l'expliquem amb proporcionalitat, pot arribar a ser gairebé bonica. Per exemple: agressions sexuals amb penetració han passat de 3 a 7 casos, un petit increment del 133%. Els delictes contra la llibertat sexual han només han crescut un 116,7%. Com es pot observar en números absoluts no son gaires. Aquest argument és un parany estadístic lamentable”.
Quan un delicte greu com les violacions es duplica o més, la proporció no el fa menys greu. I encara ho agreuja la xifra negra, que l’article obvia: delictes que no es denuncien, estimats en un 51% i que fan que la realitat sigui encara pitjor del que mostren els registres oficials.
En definitiva, aquest article periodístic no és sinó un exercici de maquillatge de la realitat per justificar el diner públic rebut. Un diari realment independent no hauria de rebre el 60% del seu pressupost d’aquells a qui ha de fiscalitzar. D’aquesta dependència, el que se’ns serveix no és informació, sinó un relat edulcorat que insulta la intel·ligència dels manresans.
La criminalitat no baixa a Manresa: canvia de forma, i
en alguns dels seus vessants més greus, es dispara. Que no ho vulguin veure és
comprensible. Està clar que qui paga mana. Però voler que ens engolim aquest
relat esbiaixat com si fóssim incapaços de llegir les dades més enllà del
titular, això ja no és informació, és tractar-nos com a tontos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada