Bandes llatines a Catalunya

 

Les bandes llatines no són un bloc uniforme. Van sorgir fa uns vint-i-cinc anys com a grups de joves immigrants que es buscaven entre ells per protegir-se en un país nou. Buscàvem als seus iguals i reconeixement i efecte que no trobaven ni a casa i a l’escola. Amb el temps, alguns d'aquests grups s'han convertit en estructures delictives, però d'altres continuen sent més aviat colles amb una forta identitat.

El fenomen d’inici ha canviat molt. Abans es barallaven pel carrer, pel territori. Ara s'han retirat a pisos ocupats, han deixat la navalla per armes més contundents, matxets i pistoles i s'han posat a fer negocis il·legals que donen diners com drogues, estafes, robatoris etc.

No son el mateix a Catalunya aquestes bandes que a Centreamèrica. Aquesta és una confusió que distorsiona el debat. Allà, les maras (com la Mara Salvatrucha) controlen barris sencers, imposen por a la gent, recluten nens a la força i maten sense miraments. Hi ha països on han mort milers de persones en un any per culpa d'aquestes bandes.

Aquí això no passa i no pot passar. Per què? Perquè l'Estat funciona, hi ha policies, hi ha jutges, hi ha serveis socials. Per molt que les coses vagin malament, les condicions no tenen res a veure. I a la resta d'Europa?

A França, la cosa ha estat més tensa, hi ha hagut morts en barris de París i Marsella, i s'han vist armes de foc amb més freqüència. A Itàlia i al Regne Unit, les bandes de vegades s'han barrejat amb les màfies locals, i això les fa més perilloses i amb més recursos. 

Catalunya té una particularitat, que durant anys, les institucions han evitat dir-ne "bandes llatines" per no estigmatitzar tota la comunitat llatinoamericana. Els Mossos van arribar a inventar-se l'eufemisme "nous grups organitzats i violents" per no utilitzar l'etiqueta.

El fenomen ha canviat en diversos aspectes:

-         El perfil dels membres: abans eren nois acabats d'arribar; ara també hi ha segones generacions, nascudes aquí. I un 30% no són ni llatinoamericans.

-         Les activitats: abans baralles pel carrer; ara negocis: tràfic, estafes, robatoris amb violència.

-         L'armament: la navalla clàssica ha donat pas a armes blanques més grans i, de vegades, armes de foc.

-         El territori: han deixat les places i els carrers i s'han tancat en pisos ocupats, on és més difícil detectar-los.

Si només mirem el problema com una qüestió de policies, no l'entendrem. Hi ha raons de fons:

-         Molts joves no tenen papers i no poden treballar legalment.

-         L'atur entre joves immigrants és molt alt.

-         Les polítiques d'integració no sempre funcionen.

-         Per a alguns, la banda és l'única família que tenen, l'únic lloc on se senten algú i valorats.

 Què cal fer, doncs? No n'hi ha prou amb detencions. Les experiències que funcionen combinen:

-         Actuació policial per desarticular les estructures criminals.

-         Polítiques d'integració que donin alternatives reals als joves.

-         Treball als barris amb famílies, escoles i entitats.

-         Acompanyament als que volen sortir-ne, que sovint tenen por de les represàlies.

El fenomen va ràpid i les respostes també han de ser ràpides. El més important és entendre que els nois que hi ha a les bandes són alhora culpables i víctimes d'un sistema que els ha deixat fora.