La seguretat no és una percepció

 

L’ésser humà és extraordinari. Uns són capaços de dir una cosa i la contrària al cap d’un moment. D’altres, de creure’s tot allò que els diuen. I massa sovint les administracions públiques acaben modelades pels primers. En conseqüència, molts governs locals són igualment sorprenents i extraordinaris.

És admirable veure com han convertit l’art de la mitja veritat i massa sovint de la mentida, en una disciplina diària. Parlem del socialistes en general. En aquest cas del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Manresa, que afirma que disminueixen els delictes a la ciutat, que tenim una ciutat segura i que la inseguretat al municipi és només una qüestió de percepció.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat aporten dades rigoroses al SEC (Sistema Estadístic de Criminalitat), al portal del Ministeri de l’Interior. Són dades registrades i contrastades. A vegades incòmodes. Però el govern local de Manresa, amb gran habilitat, les transforma en un relat on tot va bé, tothom és feliç i els problemes només existeixen en la imaginació dels veïns. Tot plegat és una percepció.

Quan un govern decideix transformar les xifres o reinterpretar-les, el que fa no és governar. És enganyar. La ironia és que, mentre juga amb les dades, pretén donar lliçons de responsabilitat i transparència.

La realitat és que, en relació amb el primer període de l’any passat, Manresa ha registrat un augment del 2,3% de la criminalitat, amb 4.931 infraccions penals. Augmenten els delictes contra la llibertat sexual amb penetració en un 52,6%. Augmenten un 11% els furts i un 121,7% els robatoris de vehicles. Tanmateix, hi ha un registre de 900 infraccions cibercriminals, de les quals 875 són ciberestafes.

Tot això no són percepcions, sinó la criminalitat registrada a Manresa en aquest període, sense comptar amb la xifra negra, delictes que no s’han denunciat o que s’han registrat incorrectament, i que poden superar el 50% dels que sí que es registren.

Un govern que menteix sobre la seguretat no només falta al respecte als professionals que arrisquen la vida cada dia, sinó que juga amb la percepció de risc de tota una comunitat. I això no és només irresponsable. És perillós. La realitat es pot maquillar, però els problemes d’ocupacions il·legals, de criminalitat i d’incivisme no desapareixen.

La ciutadania necessita dades reals, diagnòstics honestos i governs que no tinguin por de mirar els problemes de cara. Si el govern manresà prefereix la fantasia a la veritat, potser hauria de dedicar-se a escriure novel·les, no a gestionar un municipi. La seguretat no és un relat que es pugui reescriure segons convingui. No és un eslògan. No és un titular. Tampoc és una foto per penjar a les xarxes o enviar als mitjans de comunicació.