Les reivindicacions han tornat a sortir al carrer

 


Aquest divendres, ManresaActiva, una vegada més ha estat al costat de la Plataforma No + Morts a la C-55, l'Associació Xarxa7 i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa per tallar la C-55 a l'altura de la rotonda del Parc de l'Agulla. I ho tornarem a fer tants cops com calgui.

Què volem? El desdoblament 2+2 de la C-55 entre Abrera i Súria.

Què denunciem? Una infraestructura criminal, plena de sinistralitat, que continua matant ciutadans mentre la Generalitat mira cap a un altre costat.

25 ANYS. Un quart de segle des que el Parlament de Catalunya va aprovar per UNANIMITAT convertir aquesta carretera en una autovia de doble calçada. L'any 2000 la diputada Dolors Montserrat Culleré del PP va presentar una proposta en aquest sentit. El febrer del 2025 ho vam tornat a fer. I què ha passat? RES. Morts, ferits i promeses que se les emporta l’aire dels camions i cotxes que passen per la carretera.

Exigim al Govern de la Generalitat que actuï amb responsabilitat i celeritat. No volem més excuses tècniques, ni pressupostos ficticis, ni calendaris irreals. Ni nyaps de 1+2 ni similar.

La seguretat viària no pot esperar més. La vida de la gent de la Catalunya central és la prioritat. Està clar que si no ens escolten, els carrers i les carreteres seguiran tallades.

 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la processó del silenci a Manresa, el Crist volia baixar de la creu

Baixada de la criminalitat a Manresa? això no és informació, és tractar-nos com a tontos

La gran mentida de Manresa: més delictes, més impunitat i “reinserció”

L’engany de la regularització massiva: una amenaça per al Bages

Situació d’incivisme i risc a la zona de la Bonavista (Manresa)

Racisme, inseguretat i silencis incòmodes. Quan la condemna depèn de qui agredeix

La seguretat no és una percepció

Manresa davant el repte migratori: fets, no excuses

Seguretat a Manresa: més enllà de les dades oficials, calen enquestes de victimització

Molta obra, poca plaça. De Crist Rei a una plaça sense ànima