Manresa paga menys a l’abocador. Estalvi real o relat polític?

Josep Lluís Javaloyes -

 



El govern de Manresa ha tret pit: el nou model de recollida amb contenidors tancats suposaria un estalvi anual de 800.000 euros. L’alcalde Marc Aloy així ho ha presentat aquest dies. Però darrere d’aquest triomfalisme hi ha un problema evident i l’estalvi només existeix en el relat del govern, no en la realitat que viu la ciutadania.

Perquè quan s’analitzen les xifres el discurs s’esquerda. Segons la CGT, el contracte inicial de novembre de 2022 costava una mica més de 9 milions d’euros. Després de quatre modificacions en menys de tres anys, el pressupost actual s’ha encarit en… 800.000 euros. Exactament la mateixa quantitat que el govern ven com a estalvi.

Quina coincidència tan extraordinària. O tan sospitosa. Això no és un estalvi. És una operació comptable que es vesteix de victòria política. Una maniobra que permet dir que s’ha “estalviat” mentre, en paral·lel, el contracte creix. I si el contracte creix, però el govern parla d’estalvi, algú està jugant amb les paraules. O amb la paciència dels manresans.

Però el problema no és només econòmic. És molt més profund. Perquè ens podem preguntar, on és la millora del servei?  Els carrers continuen bruts, la neteja no ha millorat, i la ciutadania ha hagut d’assumir més obligacions, més burocràcia i més incomoditats. És a dir, menys servei, més càrrega i cap benefici tangible.

La pregunta que el govern hauria de respondre és directa. Quin és el preu real d’aquest suposat estalvi?  Perquè si l’estalvi consisteix a traslladar costos, molèsties i responsabilitats als veïns, llavors no és un estalvi, és un deute polític i moral amb Manresa.

El debat sobre la gestió dels residus hauria de ser un debat sobre transparència, confiança i qualitat dels serveis públics. I mentre el govern insisteix a vendre un estalvi que no es veu enlloc, les veus crítiques reclamen el que hauria de ser obvi, és a dir, rigor, honestedat i resultats reals, no maquillatge comptable.

 Que expliquin per què el contracte s’ha encarit en la mateixa quantitat.

I, sobretot, que expliquin per què, malgrat tot, els carrers continuen bruts.






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la processó del silenci a Manresa, el Crist volia baixar de la creu

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La nit havia caigut sobre Manresa amb una fredor estranya, com si el vent arrossegués alguna cosa més que aire. Els carrers eren plens de silenci expectant mentre la processó avançava lenta, amb els passos marcats pels tambors llunyans dels Armats de Manresa, que havien passat feia una estona. La respiració continguda dels pocs que estaven al carrer mirant es va fondre amb un silenci espès, com si tota la ciutat hagués oblidat per un instant com es vivia abans d’aquell moment. El Crist, elevat damunt la creu, semblava més pesant que mai. No era només la fusta ni el cos estàtic. Era el pes invisible de tot allò que el món no sabia sostenir. El qui el portava va vacil·lar un instant. Una passa mal donada, una ràfega de vent més forta que les altres. El Crist i la creu van caure. Per un moment, el temps es va trencar. El món va deixar de rodar. Els pocs que ho van veure van deixar de respirar. Alguns van dir que era un accident. D’altres, en veu baixa, ho van veure com un senyal...
seguir llegint

Baixada de la criminalitat a Manresa? això no és informació, és tractar-nos com a tontos

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  Com cada mati faig un repàs de la informació digital d’uns quan mitjans tan de casa com de fora, i llegir certes informacions publicades sobre la criminalitat a Manresa provoca, com a mínim, vergonya aliena. No per la feina policial o les dades objectives, sinó per la manipulació interessada amb què es presenten. Un mitjà digital, que viu de subvencions públiques, exactament el 60,34% dels seus ingressos totals, s’atreveix a titular que la delinqüència a Manresa baixa. Dit d’una altra manera, algú que cobra de la Generalitat, Diputacions i Ajuntaments, intenta convèncer-nos que tot va millor. Que tot son flors i violes , justament ara que estem a principis de Juny i, a les porta de l’estiu. Es nota la bona voluntat però, això no és informar. Això és fer propaganda de qui el paga, amb ànim de mantenir la subvenció. L’article en qüestió destaca un descens global del 6,8% de la criminalitat a Manresa respecte l’any anterior. Però amaga, amb una habilitat digna d’un contorsioni...
seguir llegint

La gran mentida de Manresa: més delictes, més impunitat i “reinserció”

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  El regidor Valentí celebra detencions que no redueixen la delinqüència, perquè els delictes augmenten i defensa una despesa pública insostenible en reinserció que no evita la reincidència. Mentre les agressions sexuals pugen un 30% i els robatoris a cases es multipliquen, Manresa necessita  més expulsions i menys excuses . Que no ens prenguin per idiotes. El regidor de seguretat de Manresa surt a la foto somrient, amb els Mossos, i diu que la detenció de 19 joves és una “bona notícia”. I nosaltres, els que vivim amb persianes baixades i clau doble a la porta, i tenim por de sortir a les nit pels carrers, ens hem de creure que tot va millor? Doncs no. I les dades que ell calla ens donen la raó. Perquè si deixem les proclames buides i agafem el  Sistema d’Estadística de Criminalitat (SEC) , l’eina que no menteix, ens trobem: gener-desembre de 2025 a l’any anterior:     Les  agressions sexuals  s’han disparat un  29,5% .   ...
seguir llegint

L’engany de la regularització massiva: una amenaça per al Bages

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
    Avui, a les tres de la matinada, ja feien cua a la plaça Major. Desprès gairebé 200 que abans de migdia havien col·lapsat l’Ajuntament de Manresa. Aquest és el retrat real de la “barbaritat” que  ManresaActiva denuncia. A Manresa, 4.500 immigrants indocumentats poden acollir-se a la regularització. L’Ajuntament ho ha confirmat. I què suposa això? Que una ciutat que ja té 18.147 immigrants empadronats, el 22,28% de la població, haurà d’absorbir gairebé cinc mil persones més en els serveis públics. Ja sabem que aquestes persones ja resideixen a la ciutat, i per tant ja accedeixen a serveis. Ja fan cua al CAP, ja ocupen places escolars, ja demanen ajuts socials. La diferència és que ara, amb papers, ho faran amb drets. Si a dia d’avui hi ha col·lapse als serveis socials, això es pot convertir en asfíxia. La cua de la vergonya a començat avui dilluns. El primer dia, l’Ajuntament de Manresa ha viscut escenes que fan vergonya. Funcionaris sense saber què fer, so...
seguir llegint

Situació d’incivisme i risc a la zona de la Bonavista (Manresa)

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  Els fets ocorreguts recentment a la plaça de la Bonavista constitueixen un senyal d’alarma greu sobre l’evolució de la seguretat urbana a la ciutat de Manresa. L’entrada forçada d’un grup de joves a l’interior d’un immoble, amb danys materials, pintades i actituds intimidatòries, no pot ser interpretada com un incident aïllat, sinó com la manifestació visible d’un procés de degradació progressiva que esta patint la ciutat de Manresa. L’anàlisi de la zona evidencia un increment sostingut d’actes incívics. Sorolls reiterats, consum de substàncies a l’espai públic, actituds agressives, ocupació persistent de punts concrets i conductes que generen una sensació d’amenaça constant. Aquest conjunt de factors configura un entorn criminogen, és a dir, un espai on les condicions ambientals i socials afavoreixen la repetició de conductes delictives i antisocials. La manca d’intervencions efectives i continuades per part de l’administració local ha permès que aquest grup actuï amb una se...
seguir llegint

Racisme, inseguretat i silencis incòmodes. Quan la condemna depèn de qui agredeix

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  És curiós o potser profundament trist, com funciona sovint la nostra moral comunitària. Fa pocs dies, a Manresa, una dona beguda va agredir diverses dones musulmanes pel fet de portar vel. És correcte i just que el col·lectiu musulmà i la resta de la societat condemnin aquesta presumpte agressió d’odi. Qualsevol atac contra una persona per la seva religió o identitat mereix rebuig i resposta pública. Però, on són aquestes mateixes veus i col·lectius quan els agressors actuen invocant l’islam o utilitzant la religió per justificar actes criminals? On són les grans manifestacions quan hi ha atemptats, violacions en grup, apunyalaments o robatoris violents comesos a diari a Manresa per individus vinguts d’Àfrica? On és la condemna pública i contundent de les comunitats que després demanen,   respecte i protecció davant la discriminació? No es tracta de competir pel dolor ni de decidir quines víctimes mereixen més compassió. Es tracta de coherència. Perquè una societat madur...
seguir llegint

La seguretat no és una percepció

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  L’ésser humà és extraordinari. Uns són capaços de dir una cosa i la contrària al cap d’un moment. D’altres, de creure’s tot allò que els diuen. I massa sovint les administracions públiques acaben modelades pels primers. En conseqüència, molts governs locals són igualment sorprenents i extraordinaris. És admirable veure com han convertit l’art de la mitja veritat i massa sovint de la mentida , en una disciplina diària. Parlem del socialistes en general. En aquest cas del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Manresa, que afirma que disminueixen els delictes a la ciutat, que tenim una ciutat segura i que la inseguretat al municipi és només una qüestió de percepció. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat aporten dades rigoroses al SEC (Sistema Estadístic de Criminalitat), al portal del Ministeri de l’Interior. Són dades registrades i contrastades. A vegades incòmodes. Però el govern local de Manresa, amb gran habilitat, les transforma en un relat on tot va bé, ...
seguir llegint

Manresa davant el repte migratori: fets, no excuses

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  En un moment en què la gestió migratòria s’ha convertit en un repte global, Manresa ha d’apostar per una immigració ordenada, legal i compatible amb la cohesió social. Reclamem una política migratòria responsable, justa i sostenible. Creiem fermament que tothom té dret a emigrar i a millorar la seva situació laboral i familiar. Però aquest dret ha d’anar acompanyat de l’esforç, el treball i la voluntat d’integració, no només de la dependència de subsidis i ajudes públiques. A Catalunya, i especialment a Manresa, fa temps que ens trobem en una situació preocupant. Dit d’una forma: l’immigrant que vingui a Manresa que ho faci per treballar i integrar-se. Cal defensar el dret a decidir qui entra al país, com i amb quin propòsit. Compromís ferm d’expulsar els immigrants irregulars que cometin delictes. Tolerància zero amb la delinqüència. No és una mesura arbitrària, sinó una defensa d’igualtat de convivència, i normes clares, per evitar la impunitat. Les ajudes públiques han de ...
seguir llegint

Seguretat a Manresa: més enllà de les dades oficials, calen enquestes de victimització

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La situació de la seguretat a Manresa no sembla experimentar cap millora, malgrat el missatge que transmet l’Ajuntament. Fa poc, en la darrera Taula de Seguretat, Civisme i Convivència , l’alcalde Marc Aloy va assegurar que “anem en la bona direcció” gràcies a les actuacions de l’Ajuntament i de la Policia Local. Segons el consistori, “la Taula constata que la combinació de mesures policials i socials està obtenint bons resultats”. Tanmateix, molts ciutadans que passegen pels carrers no ho perceben així. Hi ha un percentatge elevat de manresans que manifesta una sensació de vulnerabilitat, percepció a ser victimitzat i un sentiment de por considerable.   Tot i que ningú posa en dubte l’esforç dels agents ni la voluntat d’avançar, les dades oficials del Ministeri de l’Interior desmenteixen aquest optimisme institucional i apunten a un panorama preocupant. Cal recordar però, que qualsevol estudi estadístic pot ser interpretat de manera diferent segons qui el llegeixi, ...
seguir llegint

Molta obra, poca plaça. De Crist Rei a una plaça sense ànima

Josep Lluís Javaloyes -
Imatge
  La remodelació de la plaça Neus Català és un exemple clar d'una política municipal més preocupada per la imatge i els titulars que per les necessitats reals dels veïns. Després d'anys d'anuncis, obres, afectacions al comerç i canvis en la mobilitat, el resultat final està molt lluny de les expectatives que el mateix govern havia generat. Bé... tampoc ens ha d’estranyar massa. S'han invertit importants recursos públics en una actuació que molts ciutadans perceben com a superficial i poc transformadora. La nova plaça presenta un disseny excessivament dur, amb una presència limitada de vegetació i ombra, i sense aportar elements que la converteixin en un espai especialment atractiu, confortable o singular. A cop d’ull sembla que només hi ha dos arbres, en una moment marcat per l'emergència climàtica, fet que sorprèn que no s'hagi apostat amb més ambició per la renaturalització de l'espai urbà. El més preocupant és que, després de tot el debat polític ...
seguir llegint