Racisme, inseguretat i silencis incòmodes. Quan la condemna depèn de qui agredeix
És curiós o potser profundament trist, com funciona sovint la nostra moral comunitària. Fa pocs dies, a Manresa, una dona beguda va agredir diverses dones musulmanes pel fet de portar vel. És correcte i just que el col·lectiu musulmà i la resta de la societat condemnin aquesta presumpte agressió d’odi. Qualsevol atac contra una persona per la seva religió o identitat mereix rebuig i resposta pública. Però, on són aquestes mateixes veus i col·lectius quan els agressors actuen invocant l’islam o utilitzant la religió per justificar actes criminals? On són les grans manifestacions quan hi ha atemptats, violacions en grup, apunyalaments o robatoris violents comesos a diari a Manresa per individus vinguts d’Àfrica? On és la condemna pública i contundent de les comunitats que després demanen, respecte i protecció davant la discriminació? No es tracta de competir pel dolor ni de decidir quines víctimes mereixen més compassió. Es tracta de coherència. Perquè una societat madur...