La seguretat a Manresa necessita menys titulars i més veritat

 

L’ésser humà és impressionant, i els que volen interpretar les estadístiques i les taxes de delinqüència amb l’obsessió de convertir dades complexes en titulars simples sovint porta a conclusions precipitades. Quan les xifres es presenten sense context, es poden convertir en eines que distorsionen la percepció pública. Parlar de criminalitat requereix precisió, transparència i una mirada crítica, especialment quan les dades semblen més dubtoses que reveladores.

 

Parlem de la darrera Taula de seguretat, civisme i convivència de Manresa.

En primer lloc, agrair la feina que duen a terme tots els professionals implicats en la seguretat i la prevenció del delicte a Manresa. La seva tasca és eficaç i absolutament imprescindible.

 

Com tots sabem, les estadístiques es poden interpretar de moltes maneres, i les dades de criminalitat de Manresa no en són una excepció. És cert que alguns indicadors mostren una evolució positiva, però la realitat és tossuda. És evident que encara som lluny d’una situació òptima, tot i que s’insisteix en que Manresa està per sota 10 punts a la criminalitat de la resta de Catalunya.

 

El SEC, el Sistema d’Estadística de Criminalitat, és l’eina on totes les forces i cossos de seguretat aboquen les dades. Les dades no es poden analitzar d’un mes per l’altra, sinó que s’han de agafar períodes concrets pel seu estudi. Per tant, si analitzem l’acumulat de gener a desembre de 2025 i el comparem amb l’any anterior, observem a Manresa que:

-       els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 29,5%, amb 29 agressions sexuals amb penetració.

-       s’han registrat 232 robatoris amb força, dels quals 154 en domicilis.

-       els furts han crescut un 10,9%.

-       les sostraccions de vehicles han augmentat un 120%.

-       en cibercriminalitat, s’han registrat 900 delictes, dels quals 853 són ciberestafes.

 

A tot això cal afegir-hi la denominada xifra negra, que se situa al voltant del 51%. és a dir, més de la meitat dels delictes no arriben a denunciar-se i, per tant, no apareixen en cap estadística. Allò que no es registra, estadísticament, no existeix.

 

Per tant, sí que s’estan fent passos endavant, però encara queda molta feina per fer.

En anteriors taules de seguretat i civisme vam plantejar la necessitat de realitzar enquestes de victimització, que no tenen res a veure amb les enquestes sociodemogràfiques fetes als comerços. La resposta va ser que sí, que es durien a terme, però el mes calent és a l’aigüera.

 

No podem continuar funcionant a base de promeses que s’esvaeixen. Si realment volem polítiques de seguretat serioses, cal passar dels anuncis als fets. Les enquestes de victimització no poden quedar eternament en un calaix. Són eines imprescindibles per entendre què passa als nostres carrers i actuar amb rigor.