La crida del Senat marroquí a influir en la política i teixit associatiu espanyol

 

L’abril de 2023, el president del Senat del Marroc, Enaam Mayara, va protagonitzar unes declaracions que conviden a la reflexió. En un acte públic, va adreçar un missatge clar a la comunitat marroquina resident a Espanya, integrar-se en partits polítics i en organitzacions culturals espanyoles amb l’objectiu de crear un lobby capaç de defensar els interessos del Marroc.

Mayara va qualificar els seus compatriotes establerts a Espanya com un possible “instrument de pressió” amb capacitat d’influir en les decisions del govern espanyol i de diverses institucions i associacions. En aquest context, els va animar a participar activament en la vida política i associativa per “redirigir” aquesta participació en favor de l’agenda marroquina.

El que genera inquietud no és que les persones d’origen marroquí s’integrin a la societat espanyola, un fet positiu i desitjable, sinó que aquesta integració sigui presentada des d’un govern estranger com una estratègia organitzada per actuar com a grup de pressió política.

La integració de qualsevol comunitat és enriquidora quan neix de la llibertat individual i de la voluntat de participar plenament en la societat d’acollida. Però quan es planteja com una eina d’Estat destinada a influir en la política interna d’un altre país, la naturalesa del debat canvia.

Les paraules d’Enaam Mayara no es poden interpretar simplement com una anècdota o un comentari aïllat. Constitueixen una declaració pública d’intencions que reflecteix una determinada estratègia política d’un país veí. I, com a tal, és legítim que sigui coneguda i debatuda per la societat espanyola, que té dret a saber que hi ha actors externs que poden considerar una part dels residents com un possible instrument d’influència en decisions que formen part de la seva sobirania.

En fi, algú havia de recordar-ho.