La regularització d’immigrants, un risc per a la seguretat i la convivència a Manresa

 

Ens diuen que tot està sota control, però la realitat és ben diferent. El Govern ha obert la porta de bat a bat amb una regularització feta amb presses i sense filtres clars. Una llei plena de forats, com un colador, per on pot passar tothom… fins i tot qui no hauria de passar. De fet, hi ha qui pensa i fins i tot diu, que “Manresa és una ciutat acollidora que no li sobra ningú(...)”, per nosaltres, per “ManresaActiva”, o veiem de manera diferent: ens sobren els violadors, els delinqüents, els que fan del crim una manera de viure, els estafadors, els ocupes i les persones incíviques.

Mentre la gent treballadora compleix les normes, paga impostos i respecta la llei, hi ha persones que han delinquit, algunes fins i tot han estat a la presó. Ara, poden aconseguir papers gràcies a buits legals i a un sistema que no funciona. I això no és just i pot portar problemes. 

La policia no pot comprovar bé els antecedents. Els ordinadors fallen i els softwares no estan actualitzats. Els controls, tot i que no fan servir llapis i goma, es fan a mà, tard i malament. I ningú pot assegurar-nos que no s’estiguin donant permisos de residència a persones perilloses i a criminals. Que no han treballat mai  ni tenen intenció de fer-ho. Ni de integrar-se ni mínimament intentar la convivència amb qui els acull, perquè viuen del delicte i de la subvenció. El nostre govern ens demanen confiança, però no ens donen garanties.

No es tracta d’estar en contra de la immigració. Almenys no de la que ve a treballar i a integrar-se. No en contra dels que venen a crear una família, buscant una millora personal i econòmica. Es tracta de sentit comú. La seguretat dels nostres barris, de les nostres famílies i dels nostres fills hauria de ser la prioritat.

Quan un govern prefereix mirar cap a una altra banda i fer veure que no passa res, el problema no només no desapareix, sinó que es fa més profund, més car i més difícil de resoldre. Al final, qui n’acaba pagant les conseqüències no són els responsables polítics, sinó la resta de ciutadans, que han de conviure amb els errors, la negligència, amb la covardia i la incapacitat d’assumir responsabilitats de qui governa.