Manresa i el ciberatac a Endesa. Hi Ha prou inversió en ciberseguretat?

 


Després del ciberatac que ha afectat Endesa i que ha tingut conseqüències per a clients de Manresa, és normal que molts usuaris es preguntin què poden fer i quina responsabilitat té una empresa d’aquestes dimensions. Davant d’un incident així, els clients tenen dret a exigir informació clara i comprensible: saber què ha passat, si s’han vist compromeses dades personals i quines mesures s’han pres per evitar que es repeteixi. També poden presentar reclamacions a l’empresa i, si escau, adreçar-se a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o als organismes de defensa del consumidor.

Les empreses energètiques gestionen serveis essencials i grans volums d’informació sensible, fet que els imposa una responsabilitat especial en matèria de ciberseguretat. La normativa obliga a disposar de mesures tècniques i organitzatives adequades per protegir els sistemes i les dades. Patir un ciberatac no implica automàticament negligència, però sí que obliga a demostrar que la prevenció i la resposta han estat a l’altura del risc existent.

Quan es detecta un ciberatac, el procediment habitual passa per activar protocols d’emergència: aïllar els sistemes afectats, analitzar l’origen de l’amenaça, eliminar el programari maliciós, reforçar les defenses i restaurar el servei de manera progressiva i segura. Aquest procés inclou la revisió de còpies de seguretat, la supervisió constant dels sistemes i la comunicació amb les autoritats i els clients. Tot això requereix temps, recursos i, sobretot, professionals especialitzats.

I és aquí on apareix una de les grans debilitats del teixit empresarial actual. Tant les grans corporacions com moltes petites i mitjanes empreses continuen invertint poc en ciberseguretat, especialment en personal qualificat i en sistemes actualitzats. Sovint es considera una despesa i no una inversió estratègica, fins que arriba l’incident. Es retallen pressupostos, es delega la seguretat a equips insuficients o es confia en solucions mínimes que no estan preparades per fer front a amenaces cada cop més sofisticades.

En el cas de les grans empreses, aquesta manca d’inversió resulta especialment preocupant, perquè gestionen infraestructures crítiques que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. Però les petites empreses tampoc en queden exemptes: moltes no disposen de cap tècnic especialitzat ni de protocols clars, convertint-se en objectius fàcils per als ciberdelinqüents.

Aquest tipus d’incidents hauria de servir com a advertiment. La ciberseguretat no pot ser un element secundari ni reactiu. Invertir en personal format, en sistemes robustos i en prevenció no és opcional: és una responsabilitat empresarial i social. Quan la seguretat digital falla, els danys no es limiten a l’empresa atacada, sinó que acaben repercutint en els clients i en el conjunt de la societat.

 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la processó del silenci a Manresa, el Crist volia baixar de la creu

Imatge
  La nit havia caigut sobre Manresa amb una fredor estranya, com si el vent arrossegués alguna cosa més que aire. Els carrers eren plens de silenci expectant mentre la processó avançava lenta, amb els passos marcats pels tambors llunyans dels Armats de Manresa, que havien passat feia una estona. La respiració continguda dels pocs que estaven al carrer mirant es va fondre amb un silenci espès, com si tota la ciutat hagués oblidat per un instant com es vivia abans d’aquell moment. El Crist, elevat damunt la creu, semblava més pesant que mai. No era només la fusta ni el cos estàtic. Era el pes invisible de tot allò que el món no sabia sostenir. El qui el portava va vacil·lar un instant. Una passa mal donada, una ràfega de vent més forta que les altres. El Crist i la creu van caure. Per un moment, el temps es va trencar. El món va deixar de rodar. Els pocs que ho van veure van deixar de respirar. Alguns van dir que era un accident. D’altres, en veu baixa, ho van veure com un senyal...
seguir llegint

L’engany de la regularització massiva: una amenaça per al Bages

Imatge
    Avui, a les tres de la matinada, ja feien cua a la plaça Major. Desprès gairebé 200 que abans de migdia havien col·lapsat l’Ajuntament de Manresa. Aquest és el retrat real de la “barbaritat” que  ManresaActiva denuncia. A Manresa, 4.500 immigrants indocumentats poden acollir-se a la regularització. L’Ajuntament ho ha confirmat. I què suposa això? Que una ciutat que ja té 18.147 immigrants empadronats, el 22,28% de la població, haurà d’absorbir gairebé cinc mil persones més en els serveis públics. Ja sabem que aquestes persones ja resideixen a la ciutat, i per tant ja accedeixen a serveis. Ja fan cua al CAP, ja ocupen places escolars, ja demanen ajuts socials. La diferència és que ara, amb papers, ho faran amb drets. Si a dia d’avui hi ha col·lapse als serveis socials, això es pot convertir en asfíxia. La cua de la vergonya a començat avui dilluns. El primer dia, l’Ajuntament de Manresa ha viscut escenes que fan vergonya. Funcionaris sense saber què fer, so...
seguir llegint

Situació d’incivisme i risc a la zona de la Bonavista (Manresa)

Imatge
  Els fets ocorreguts recentment a la plaça de la Bonavista constitueixen un senyal d’alarma greu sobre l’evolució de la seguretat urbana a la ciutat de Manresa. L’entrada forçada d’un grup de joves a l’interior d’un immoble, amb danys materials, pintades i actituds intimidatòries, no pot ser interpretada com un incident aïllat, sinó com la manifestació visible d’un procés de degradació progressiva que esta patint la ciutat de Manresa. L’anàlisi de la zona evidencia un increment sostingut d’actes incívics. Sorolls reiterats, consum de substàncies a l’espai públic, actituds agressives, ocupació persistent de punts concrets i conductes que generen una sensació d’amenaça constant. Aquest conjunt de factors configura un entorn criminogen, és a dir, un espai on les condicions ambientals i socials afavoreixen la repetició de conductes delictives i antisocials. La manca d’intervencions efectives i continuades per part de l’administració local ha permès que aquest grup actuï amb una se...
seguir llegint

La seguretat no és una percepció

Imatge
  L’ésser humà és extraordinari. Uns són capaços de dir una cosa i la contrària al cap d’un moment. D’altres, de creure’s tot allò que els diuen. I massa sovint les administracions públiques acaben modelades pels primers. En conseqüència, molts governs locals són igualment sorprenents i extraordinaris. És admirable veure com han convertit l’art de la mitja veritat i massa sovint de la mentida , en una disciplina diària. Parlem del socialistes en general. En aquest cas del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Manresa, que afirma que disminueixen els delictes a la ciutat, que tenim una ciutat segura i que la inseguretat al municipi és només una qüestió de percepció. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat aporten dades rigoroses al SEC (Sistema Estadístic de Criminalitat), al portal del Ministeri de l’Interior. Són dades registrades i contrastades. A vegades incòmodes. Però el govern local de Manresa, amb gran habilitat, les transforma en un relat on tot va bé, ...
seguir llegint

Seguretat a Manresa: més enllà de les dades oficials, calen enquestes de victimització

Imatge
  La situació de la seguretat a Manresa no sembla experimentar cap millora, malgrat el missatge que transmet l’Ajuntament. Fa poc, en la darrera Taula de Seguretat, Civisme i Convivència , l’alcalde Marc Aloy va assegurar que “anem en la bona direcció” gràcies a les actuacions de l’Ajuntament i de la Policia Local. Segons el consistori, “la Taula constata que la combinació de mesures policials i socials està obtenint bons resultats”. Tanmateix, molts ciutadans que passegen pels carrers no ho perceben així. Hi ha un percentatge elevat de manresans que manifesta una sensació de vulnerabilitat, percepció a ser victimitzat i un sentiment de por considerable.   Tot i que ningú posa en dubte l’esforç dels agents ni la voluntat d’avançar, les dades oficials del Ministeri de l’Interior desmenteixen aquest optimisme institucional i apunten a un panorama preocupant. Cal recordar però, que qualsevol estudi estadístic pot ser interpretat de manera diferent segons qui el llegeixi, ...
seguir llegint

Manresa davant el repte migratori: fets, no excuses

Imatge
  En un moment en què la gestió migratòria s’ha convertit en un repte global, Manresa ha d’apostar per una immigració ordenada, legal i compatible amb la cohesió social. Reclamem una política migratòria responsable, justa i sostenible. Creiem fermament que tothom té dret a emigrar i a millorar la seva situació laboral i familiar. Però aquest dret ha d’anar acompanyat de l’esforç, el treball i la voluntat d’integració, no només de la dependència de subsidis i ajudes públiques. A Catalunya, i especialment a Manresa, fa temps que ens trobem en una situació preocupant. Dit d’una forma: l’immigrant que vingui a Manresa que ho faci per treballar i integrar-se. Cal defensar el dret a decidir qui entra al país, com i amb quin propòsit. Compromís ferm d’expulsar els immigrants irregulars que cometin delictes. Tolerància zero amb la delinqüència. No és una mesura arbitrària, sinó una defensa d’igualtat de convivència, i normes clares, per evitar la impunitat. Les ajudes públiques han de ...
seguir llegint

Multireincidència delictiva

Imatge
  La multireincidència delictiva és un dels principals reptes de seguretat a Catalunya, especialment en delictes patrimonials com furts i robatoris. A Manresa, les dades mostren un augment molt significatiu en els darrers anys. Entre 2022 i 2024, el nombre de persones amb 7 o més detencions va créixer un 140% . El 2024, els Mossos d’Esquadra van detenir 637 persones un total de 6.993 vegades . A Manresa, s’han identificat almenys 25 multireincidents , cadascun amb un mínim de vuit detencions, i alguns fins a 64 cops . Les mateixes fonts afirmen que s’han arribat a detenir 67 persones amb 497 antecedents policials acumulats , la majoria vinculats a delictes patrimonials. Aquest fenomen genera una clara percepció d’impunitat i erosiona la confiança ciutadana tant en el sistema judicial com en la policia. Els delinqüents reincidents semblen actuar amb la sensació que la justícia és ineficaç i s’enriuen del sistema policial mentre les víctimes pateixen les conseqüències. Davant la ...
seguir llegint

Això va de dignitat. La C-55 n’és la negació més clara

Imatge
    La C-55 no és només una carretera. És una ferida oberta. És un maleit tros llarg de formigó i pintura, i ferros laterals. Una cicatriu que travessa el territori i que s’ha anat engrandint amb cada accident, amb cada víctima, amb cada promesa incomplerta. Durant anys, s’ha lluitat, s’ha denunciat, s’ha sortit al carrer. S’ha cridat i s’ha escrit molt. Però el que ha arribat, sempre són pedaços. Quants morts més han de quedar sobre l’asfalt perquè es prenguin decisions valentes? Quantes famílies trencades més? El darrer fa sis dies a Monistrol de Montserrat i ja van 17 víctimes des de començament d’any. La C-55 ha estat sinònim de perill, de saturació i de manca d’inversió real. I mentrestant, les administracions han anat jugant a fer veure que actuaven, fent petits retocs, mesures parcials, això si, provocant titulars. Ara ens venen amb el gran paquet de “millores” però, amb data del 2030. Sis anys més de riscos, de cues i d’accidents mentre ens demanen paciència. Paciènc...
seguir llegint

ManresasActiva condemna els actes vandàlics contra el local de Junts per Manresa

Imatge
  ManresaActiva expressa la seva ferma condemna davant l’atac produït durant la manifestació el dia 8 de març. Un grup de brètols antisistema, va causar destrosses al local de Junts per Manresa i realitzant pintades contra el seu cap de llista, Ramon Bacardit. Considerem especialment greu que uns fets d’aquesta naturalesa es produïssin en el marc d’una mobilització que defensa la igualtat i els drets de les dones. La violència i la intimidació no tenen cabuda en una societat democràtica. Traslladem el nostre suport a la formació afectada i reivindiquem la confrontació d’idees , però sempre des del respecte amb convivència i democràtica.  
seguir llegint

El Nou Congost de Manresa: improvisació, temps perdut i diners evaporats.

Imatge
Quan es va anunciar el projecte per posar al dia l'equipament esportiu més emblemàtic de la ciutat, ningú no podia imaginar que s'obriria un període de desconcert que s'allargaria anys. Avui, després de múltiples girs, canvis de rumb i xifres que no deixen de ballar, els contribuents manresans es pregunten on han anat a parar els seus impostos. El govern municipal va començar defensant una via que qualificava de més intel·ligent . La de reformar l’estadi existent. Van repetir una vegada i una altra que era la solució més ràpida i econòmica. Però els estudis tècnics, aquells documents que ningú no semblava llegir amb prou atenció, començaven a dibuixar una realitat molt diferent. L'estructura presentava limitacions, els accessos no complien, i els pressupostos s'enfilaven sense control.  Mentre l'equip de govern dubtava i ajornava decisions, els mesos passaven i els recursos públics es fonien. Contractes per redactar projectes, modificacions pressupostàries, ...
seguir llegint